‘A l’altra banda de la por’
Marta Orriols
Ed. Proa
L’esperada nova novel·la de Marta Orriols. L’autora d’Aprendre a parlar amb les plantes o La possibilitat de dir-ne casa torna amb la història de la Joana. És conservadora de museu, ha acabat una relació amb el pare dels seus dos fills i els records li porten flaixos d’un amor fugaç del passat. La por és una remor de fons en la seva vida, i l’art del que s’ocupa, un ancoratge en el temps.
‘La campana’
Iris Murdoch
Ed. de 1984
La irlandesa Iris Murdoch és una de les grans figures literàries del segle XX. En traducció de Jaume C. Pons-Alorda ens arriba ara en català aquest relat que transcorre a la tranquil·la comunitat d’Imber Court, a la riba d’un llac a tocar d’una abadia. Tranquil·la fins que arriba el remolí de la Dora, dona d’un dels residents, mentre el líder espiritual es mou entre la moralitat i el desig.
‘Relats de St. Petersburg’
Nikolai Gógol
Ed. Clandestina
La mort va estroncar a mig camí la trajectòria de Gógol, un dels autors fundacionals de la gran narrativa russa moderna. A mitjan segle XIX es va traslladar a Sant Petersburg, llavors capital de l’imperi dels tsars, i va trobar en la imaginació i la mirada grotesca la millor manera de retratar la burocràcia absurda i les vides del que ell anomena “l’home petit”. Ho sintetitzen aquests cinc relats.
‘Viatge a Andròmeda’
Francesc Miralles
Fanbooks
L’art de comunicar-se no és el que més dominen els dos adolescents d’aquest relat, l’Andròmeda i l’Hèctor, cadascú immers en la seva galàxia. Fins que un fet inesperat els acostarà primer i els separarà després. Hauran de passar cinc anys fins que es retrobin i vegin que la seva relació pot anar més enllà. Un nou relat del conegut autor de llibres de creixement personal i literatura per a joves.
‘Humans a Auschwitz’
Joan Albert Vicens
Ed. Claret
Es compliran aquest 2025 els 80 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz. El filòsof Joan Albert Vicens reflexiona sobre aquest límit de la condició humana que va significar Auschwitz, en un llibre que parteix dels testimonis de Primo Levi, Robert Antelme i Etty Hillesum, expresoners del camp, o també de Franz Stangl, comandant del camp de Treblinka.
