E & E. Un llibre de brodats inspirat en la poesia d’Emily Brontë i Emily Dickinson
Textos: Emily Brontë i Emily Dickinson
Traductors: Sam Abrams, Jaume Bosquet i Rosa Vilanova
Il·lustracions: Helena Aguilar, Cati Mayans i Rosa Vilanova
Editorial: Autoedició (Impremta Pagès)
Lloc i any d’edició: Olot, 2024
Nombre de pàgines: 52 (sense numerar)
Tres olotines, Rosa Vilanova, Cati Mayans i Helena Aguilar, entre altres coses compartien dues passions: la poesia i el brodat. D’entre els poetes que les enamoraven hi havia la britànica Emily Brontë (1818-1848) i la nord-americana Emily Dickinson (1830-1886), de les quals Vilanova, professora de Llengua i Literatura catalanes, ja havia fet traduccions i un muntatge teatral precisament titulat E & E.
Aquestes passions compartides les van portar a plantejar-se de llegir a fons les obres de les dues Emily per il·lustrar-les amb brodats. La “Descripció del projecte”, que tanca l’obra abans dels crèdits, i el subtítol ho deixen ben clar: “El llibre no és una antologia de poemes il·lustrats amb brodats sinó que és un llibre de brodats inspirats en fragments de l’obra” i “Un llibre de brodats inspirat en la poesia d’Emily Brontë i Emily Dickinson”, respectivament.
Doncs sí, el llibre és això, però molt més, per diverses raons. La primera, que és una petita obra d’art, tant per les il·lustracions com pel disseny, curós fins al detall més mínim: dos tipus de paper ben diferenciats per marcar allò que és art (els poemes i els brodats) d’allò que és assaig (els paratextos); l’autoria dels poemes només marcats per una E de cal·ligrafia diferent segons correspongui a Brontë o Dickinson; guardes i cobertes sòbries…
La segona, el contingut dels paratextos, ben diferenciats del text, com he apuntat. A l’inici, dos pròlegs ben diferents, però complementaris: el literari del professor Sam Abrams, que hi analitza la relació entre les dues escriptores i les reivindica; i l’artístic, escrit per l’historiador de l’art i crític Pere Parramon, que hi analitza el paper de les dones en el brodat al llarg de la història i els seus valors artístics. Al final, la “Descripció del projecte”, que ja he comentat; els crèdits (molt detallats); el colofó a la guarda final, i encara la contracoberta, totalment negra amb estrelles daurades i el vers d’Emily Dickinson traduït per Jaume Bosquet, també en lletres daurades: “I ara Nosaltres vaguem per Boscos Àulics”.
I la tercera, ja per acabar, la valentia de reivindicar una tècnica artística, molt poc valorada i totalment feminitzada, com és el brodat, i fer-ho en un camp en què pràcticament no s’havia utilitzat com és el de la il·lustració.
Un llibre aparentment minoritari, però que em sembla que pot agradar a molta gent.
