L’església de Sant Joan de Boí i les seves pintures murals
Autora: Milagros Guardia
Editorial: Edicions Universitat Barcelona
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàg.: 143
Per les dificultoses vies de comunicació per arribar a les muntanyes del Pirineu, l’art romànic de la Vall de Boí va romandre en el silenci de la contemplació dels fidels de les seves “esglesietes”, com les va qualificar Antoni M. Alcover “durant la visita que hi va fer amb motiu d’una excursió filològica l’any 1906”. Així ho reporta la catedràtica d’Història de l’Art Medieval Milagros Guardia a l’inici del seu esplèndid estudi L’església de Sant Joan de Boí i les seves pintures murals (Edicions de la Universitat de Barcelona).
L’art romànic, que tant deu a l’art bizantí, és esquemàtic i la figuració ornamental d’absis i parets és simbòlica: el significat de les imatges està més enllà de la representació. L’església de Sant Joan de Boí, alçada a mitjan segle XI, va ser el primer temple romànic construït a la vall. És, doncs, la més antiga de la vall que pren el nom d’aquest indret. Els fragments que s’han conservat de les pintures murals de Sant Joan de Boí presenten una iconografia diferent respecte de les pintures murals de les altres esglésies romàniques de la Vall de Boí. La professora Guardia ha investigat les pintures de l’església de Boí amb tot detall. A través de raonats estudis comparatius amb altres decoracions romàniques de l’època, en les seves conclusions l’estudiosa apunta que les figures i ornamentacions complementades amb vistoses sanefes trobades als murs de Sant Joan de Boí estan inspirades en les miniatures dels còdexs medievals il•lustrats. Així, en la contemplació de la sintaxi de les decoracions del temple de Boí es fa patent una sorprenent visió estètica a ulls d’avui, ja que una lectura simbòlica demana un coneixement específic del llenguatge simbòlic en general i el medieval en particular, del programa ornamental de l’origen del qual només s’han conservat fragments: l’escena de la lapidació de Sant Esteve, l’escena dels joglars en acció, l’escena del paradís i càstigs infernals o judici de les ànimes, la representació de la bèstia apocalíptica, la sèrie del bestiari a la qual cal afegir el gall damunt la porta de sortida de l’església i, encara, la decoració exterior a la porta d’entrada, amb el crismó o monograma cristològic. Al seu treball, Milagros Guardia hi afegeix una extensa bibliografia i un bon nombre d’il•lustracions.
