La Vinyeta és una masia de Sant Pere de Torelló d’arrels medievals que, degudament reformada, es va sumar al turisme rural el 2007. La finca, d’unes 170 hectàrees, està envoltada de prats i d’una àmplia zona boscosa, majoritàriament alzines. Ignasi Camprubí, hereu d’una llarga nissaga de propietaris, també ha apostat els últims anys per tenir-hi un petit ramat de vaques de pastura, de la raça bruna del Pirineu, i una granja de porcs, que han retornat l’activitat agroramadera al mas. El bosc, però, no l’havien explorat mai –molt antigament havia estat terra de carboners–. Per això, quan des de la cooperativa Sambucus, de Manlleu, li van fer saber que buscaven alzinars per una prova pilot de recuperació d’aliments forestals en desús de seguida va obrir els ulls. “Aquí es fan aglans”, els va oferir, convençut que “sempre s’aprenen coses participant en aquests projectes innovadors”. D’aquests aglans, fins ara, tampoc no se’n feia res. Les úniques a qui no els passaven per alt, aquestes fruits, eren a les vaques, que se’ls cruspien amb delit tot pasturant. “Els encanten”, somriu Camprubí.
La Vinyeta és una de les 12 finques forestals d’arreu de Catalunya que s’han sumat al projecte “Plantes oblidades”, una iniciativa impulsada per diverses entitats de recerca i dinamització agroecològica com l’osonenca Sambucus, Emys i Eixarcolant, juntament amb la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) i la Universitat de Barcelona. L’objectiu, desenvolupar i promoure l’aprofitament d’aliments forestals en desús. En concret, el projecte ha posat el focus en cinc fruits: l’aranyó, el gratacul, la pinya verda de pi, la cirera d’arboç i l’aglà. De les 12 finques on se’n recullen, quatre són a Osona. A més de la Vinyeta (amb els aglans), hi ha el mas Francesc, de Vilanova de Sau, i Can Puig, de Sant Sadurní d’Osormort (amb arboç), i L’Avenc, de Tavertet (amb gratacul).
En el cas de Sant Pere de Torelló, la família Camprubí va cedir un terreny d’una vintena d’hectàrees, a través d’un contracte de cessió d’ús que es gestiona directament des de Sambucus. El conveni, signat el febrer de l’any passat i vigent fins a finals del 2026, inclou “una gestió forestal sostenible” de l’espai –amb una aclarida que ha permès al propietari aprofitar la fusta restant–; una avaluació ambiental i inventari de la flora; la recol·lecció dels fruits, en aquest cas els aglans, i, més endavant, una anàlisi dels “paràmetres productius” i la mateixa “qualitat” d’aquests aglans, detalla la biòloga Núria Verdaguer, tècnica de Sambucus, que està seguint de ben a prop tot el procés. La primera recol·lecció, la tardor passada, va permetre obtenir uns 200 quilos d’aglans. “Ha estat una de les finques més productives en aglà, malgrat que veníem d’uns anys de sequera”, assegura Verdaguer.
UNA DESENA D’OBRADORS
El projecte va arrencar amb una proposta de 125 productes, sempre amb els cinc fruits seleccionats com a base. Completada la fase de recollida de valoracions, tant del públic general (que el febrer passat també va fer parada a Vic) com d’una taula d’experts en el món de la restauració, ara se n’han seleccionat 30 (vegeu complement). Són els que s’han començat a escalar i produir de manera pilot, a partir “de criteris de viabilitat tècnica o potencial comercial”, detalla Verdaguer. Per dur a terme el seu desenvolupament i comercialització s’han establert acords de col·laboració amb una desena d’obradors d’arreu del país. L’elecció s’ha basat en criteris de “qualitat, experiència en la transformació d’ingredients i compromís amb la producció sostenible”. Un d’aquests obradors és Artipà, la reconeguda fleca de Vic especialitzada en pa i galetes artesanes i ecològiques, amb més de 10 anys de singladura.
“Anem en sintonia amb aquest projecte”, remarca el seu propietari, el forner David Rovira. “Són productes innovadors, diferents, i això va molt en la nostra línia de recerca”, insisteix. En el seu cas ha assumit la producció de dues de les referències proposades: unes galetes d’aglà i unes galetes d’aranyó amb poma. Pel que fa a les primeres, s’elaboraran amb farina d’aglà. Els resultats de les primeres proves “són molt bons”, assegura Rovira. “La textura és molt correcta i el sabor, agradable”, detalla. Ha partit d’una fórmula tradicional, “però reduint al màxim el sucre perquè es notés més el sabor de l’aglà; crec que ho hem aconseguit”. Pel que fa a les galetes d’aranyó i poma, el primer hi actuarà com a topping. L’aposta d’Artipà per una línia de galetes sense sucres, ni gluten, ni productes afegits – “tot molt natural i saludable”–, contribuirà, en aquesta experiència pilot, a potenciar el sabor d’aquests fruits del bosc.
500 UNITATS INICIALS
Cada obrador assumeix responsabilitats concretes en la producció, mentre que els promotors del projecte s’encarreguen de la investigació i el desenvolupament, el disseny de la marca i l’estratègia de distribució. Els acords inclouen una primera fase de prova de sis mesos, durant la qual es produiran 500 unitats de cada producte. Rovira té previst iniciar la producció en els propers dies, un cop ja li han facilitat el packaging. La comercialització la farà a través dels seus canals habituals, a banda dels que li proposin els mateixos impulsors del projecte. En cas d’èxit, es preveu la possibilitat de prorrogar una segona fase d’escalat i comercialització.
L’intercanvi de coneixement entre uns i altres “serà clau” per garantir la viabilitat dels productes i la seva adaptació “a les necessitats del mercat”, valora Verdaguer, que té molt clar que darrere aquest projecte per desplegar ingredients forestals poc habituals també hi ha la voluntat “de fomentar un model agroalimentari més resilient i diversificat”.
El projecte “Plantes oblidades” compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la unió Europea NextGenerationEU. Quan algú es mengi algun d’aquests 30 productes, com les mateixes galetes d’aglà de l’Artipà, ha de saber que també està tastant un model que prima l’economia rural, la biodiversitat forestal i la resiliència dels boscos davant dels efectes del canvi climàtic. Que no és poc.
