Un petaflop. No us fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil? Doncs, no. Aquest terme fa referència a una cosa ben diferent. Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).
El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: com és el cas de peta– (1015). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second. Malgrat que la forma de singular lògica seria petaflops, amb la essa final de second (1 petaflops), actualment es tendeix a associar la essa final a una marca de plural i s’utilitza majoritàriament petaflop en singular i petaflops en plural (1 petaflop, 10 petaflops). El símbol corresponent és Pflops.
