ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA
Autora: Antònia Pallach Juvé
Editorial: Rúbrica
Lloc i any d’edició: El prat de Llobregat, 2025
Pàgines: 298
Reconstruir és una manera de reagrupar. La filla de Josep Pallach ofereix una sèrie de contextos que situen episodis encadenats de vivència familiar. Es tracta d’una narració biogràfica dels seus pares, Teresa Juvé i Josep Pallach. En tot afany de saber, de recercar els orígens, hi ha un motiu, una excusa. En aquest cas, l’excusa són els fets de maig de 1968. Aquella generació de joves que volien abastar el control de les seves vides era un pròleg o un epíleg de fets esdevinguts? És un interrogant d’Antònia Pallach que té resposta després d’haver transitat per la vida dels progenitors. Els fets de maig del 68 no eren del tot nous pel que feia al component de protesta i de situació revolucionària: eren una llavor que acumulava, també, experiències prèvies. Experiències situades, en el cas de Juvé-Pallach, a la Catalunya republicana en guerra revolucionària. El moviment del seixanta-vuit és un precedent que condiciona la trajectòria de la filla dels Pallach.
El desenvolupament de la biografia explicada pels protagonistes ha hagut de comptar amb un exercici de documentació que ha servit per descabdellar, amb agilitat, un vida trepidant. El cas de Teresa Juvé i de Josep Pallach, però, n’ha estat un, dels milers de casos que la història ha engolit i dels quals mai no sabrem res pel fet que no han comptat amb cap interlocutor capaç de reconstruir escenaris; de reconstruir les giragonses a què sotmet la història. La memòria és un acte d’afirmació, de voluntat, definida per un criteri.
Allò provocat per Antònia Pallach no és cap ficció. Es tracta d’un retaule de fets viscuts i de la pròpia vivència que aporta una presa de consciència de referents intel•lectuals i morals immediats. El lector es trobarà amb diversos plans seqüencials: orígens familiars socials i culturals dels protagonistes, reflexions entorn de fets que significaren un cert abans i després en el decurs de la guerra d’ocupació (els fets de maig), la dimensió humana de la diàspora, la lluita contra els primer franquisme fins als primers anys setanta. El gavadal de fets són un recurs per caracteritzar dues vides paral•leles amb sòlida formació intel•lectual. Una formació feta d’experiència i de models canviants. El condicionament és una constant que apareix en el reportatge d’Antònia Pallach.
Ara que sembla que el patrimoni ideològic de Pallach torna a ser actualitat –socialisme vinculat al país, no un de satèl•lit– Rossinyol que vas a França aporta un testimoniatge que és a la base d’un projecte en què vida i idea es refonen: es reagrupen.
