El conjunt d’altar de Sant Andreu de Sagàs, dispers com a mínim des de finals del segle XIX, s’ha tornat a reunir. L’escenari del retrobament és el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), a Sant Cugat del Vallès, on ara hi ha les dues parts del conjunt, el frontal i els laterals. El primer pertany a la col·lecció del MEV, Museu d’Art Medieval de Vic i els segons, a la del Museu Diocesà de Solsona.
L’acord entre les tres parts implicades ha fet possible una operació complexa, que permetrà la restauració de tot el conjunt sencer, que té un alt valor artístic, amb un criteri unitari. “Només se’n conserven cinc de sencers a tot Europa”, remarca Judit Verdaguer, conservadora del MEV. A més del de Sagàs, al Berguedà, hi ha els de Santa Maria de Lluçà, Santa Eulàlia d’Encamp (Andorra), Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell) i Sant Cristòfor de Toses. “Per tant, estem davant de casos realment excepcionals, n’hi devia haver arreu perquè existia una unitat artística d’Europa però només se n’han conservat a Catalunya i Noruega”, diu Verdaguer. El MEV va dedicar una exposició especial, l’any 2019, a aquesta vinculació entre els dos extrems d’Europa. Com en moltes altres esglésies del Pirineu és molt possible que fos retirat del culte al segle XVII, quan es van fer reformes a l’església. A Vic és de les peces més antigues perquè l’any 1893 ja és esmentat en el primer catàleg de la col·lecció del Museu Episcopal, on ja només hi va arribar l’altar sol.
L’obra es considera feta per un taller de la Seu d’Urgell. S’hi representa al mig la figura de Crist com a Pantocràtor, envoltat dels quatre evangelistes, i en els compartiments hi ha escenes de la vida de sant Andreu, com una extraordinària riquesa de colors. La restauració anirà acompanyada d’un estudi sobre la història del conjunt i té “la voluntat de fer un retorn al territori”, amb l’exposició del conjunt –en aquesta ocasió es podrà veure sencer– tant a Vic com a Solsona. A més, s’aprofitarà el procés per fer-ne una digitalització en 3D.
L’estat del frontal de Vic no era preocupant perquè “no tenia despreniments de pintura”. Però l’actuació que s’hi farà inclou una feina especialment delicada: reparar una gran esquerda que travessa la taula de part a part i passa just pel front de la figura del Crist. “Possiblement va ser deguda a l’assecament de la fusta de noguera”, diu Verdaguer. Està previst que els treballs, que porten a terme tècnics de Kreit Restauro, s’allarguin fins a finals d’aquest any i es financen gràcies a un ajut del Departament de Cultura i l’aportació dels museus.
