Els canvis a les nostres vides, la necessitat de (re)evolu-cions personals i col·lectives que portin més enllà, i que a vegades ens venen imposades per l’atzar de la vida. Tot això aflora a Revolución, l’espectacle que l’actriu i directora manlleuenca Marta Sitjà ha posat en marxa amb la seva companyia Teatro Sobre Ruedas i que s’estrena aquest dissabte a Fira Tàrrega. Els darrers dies de la posada a punt han tingut lloc a casa, al Teatre Municipal de Manlleu, on s’han fet assajos i una preestrena amb públic, aquest dijous.
Marta Sitjà i Ivan Lionel, el nucli actual de Teatro Sobre Ruedas, havien posat la mirada en un relat de l’escriptor polonès Slawdomir Mzrozek que es titula com l’espectacle. “Parla de l’avorriment, d’una persona que s’avorreix molt i necessita canviar la seva vida, però no sabíem ben bé com posar-ho en escena”, explica Sitjà. Fins que un actor de circ, el saragossà Oscar Hornero, “es va creuar a les nostres vides”. L’actriu manlleuenca el coneixia de feia temps com a malabarista, però Hornero va tenir un greu accident assajant l’any 2020 que li va comportar una lesió medul·lar i quedar en cadira de rodes. “Va ser com si tot s’ajuntés, vaig veure clar que l’espectacle havia de ser per a ell.” Ja no era només la necessitat de canviar la vida per avorriment, era la de necessitar fer-ho per supervivència.
“L’Oscar ha hagut de re-evolucionar la seva vida.” I el seu personatge en escena, en cadira de rodes, conviu amb el de Sitjà, que és la figura original del text marcada pel tedi vital. Dos enfocaments per parlar d’una revolució que és també “la que necessita la societat”, i sobretot si parlem de persones amb discapacitat. “Volem explicar aquesta història a través de l’humor, però hi ha una clara denúncia”, explica el mateix actor. Aquest és el primer espectacle de gran format que fa a partir de l’accident. En aquest temps ha buscat la forma d’adaptar les tècniques de circ que coneix a la seva situació: “Treballava molt amb masses malabars, que ara no em van bé… a Revolución introduïm pilotes o un bastó”. De fet, el bastó és una prolongació d’ell mateix “que a casa també em serveix per abastar coses on no arribo”. Ell ha experimentat en primera persona què representa voler tenir autonomia, ser autosuficient, i trobar les limitacions físiques que ho impedeixen. Els teatres, sovint, no estan prou adaptats: “Sí per als que veuen l’espectacle, però no es pensa que una persona amb discapacitat hagi de pujar a l’escenari”. A Manlleu mateix, accedir-hi directament des de la platea no és possible. Tot i això, l’actor està molt satisfet d’haver pogut “ficar-me en un espectacle llarg i compartir tot el procés creatiu”.
La tercera persona que surt a l’escenari és la madrilenya Looping Greis en la part musical, que és fonamental a Revolución. Marta Sitjà surt a l’escenari tocant guitarra elèctrica i clarinet en alguns moments, i Looping Greis treballa creant amb la loop station el paisatge sonor de tot l’espectacle, que controla des de dalt d’una estructura metàl·lica.
Marta Sitjà espera que Revolución faci camí a partir de Tàrrega, punt de cita de molts professionals del sector. Un espectacle pensat per a sales, que allà es podrà veure al poliesportiu municipal i que iniciava dijous la seva connexió amb els públics des del carrer del Pont de Manlleu.
Marta Sitjà (Manlleu, 1980) és una autèntica tot terreny del món escènic. Clown, actriu, directora i música. La seva formació ve del teatre del gest amb Mar Navarro, deixeble del gran Jacques Lecoz, i amplia horitzons en tots els altres àmbits. Ha estat també gestora cultural, durant set anys a la sala El Apeadero de Granada. Sitjà ha creat diverses companyies teatrals, entre les quals Teatro Sobre Ruedas (amb base a un escenari mòbil), Las XL (amb Nia Cortijo, que ha triomfat amb espectacles com Abandónate mucho) o Las Polis (amb Fanny Giraud). En solitari, una de les seves darreres propostes és Ambicions, que fa pocs dies es va poder veure a Manlleu en el marc dels 50 anys de les festes del barri de Gràcia.
