Hi ha coses que no es planifiquen ni es programen. D’una connexió inesperada en pot sortir, per exemple, un projecte musical. I això és el que els va passar a Roger Orriols i Joan Marc Morata fa poc més de dos anys que ni es coneixien i ara tenen un grup i un disc. Derbi Junior ensenya com a carta de presentació el primer disc, El vi que alimenta (Great Canyon Records), i es disposa a seguir un camí que pot ser tan ple de sorpreses com el seu inici.
Va ser una amiga que tenien en comú els dos músics, la que va pensar que s’havien de conèixer. La intuïció no li va fallar. Un primer dinar a Barcelona va anar seguit de més trobades. “Estàvem en moments vitals semblants, i vam començar a somiar de muntar un grup”, expliquen. Roger Orriols, de la Torre d’Oristà, és bateria i membre de Nyandú, grup que està ara en hibernació. Joan Marc, guitarrista barceloní que viu des de fa més d’un any a Vic, havia tocat amb bandes com Manila, Brizna o Golden Days, de l’escena barcelonina, però també feia un temps que no estava actiu. L’agost de 2023 van començar a fer alguns assajos a la Torre d’Oristà, al local de tota la vida de Nyandú, ara ja amb el nom de la Granja del Sant. “Va sorgir la màgia i vam començar a treballar seriosament”, diu Joan Marc. Per a un i l’altre va significar “la il·lusió de recuperar un projecte propi”. El seu món de referències musicals era compartit: des del punk rock dels anys 90 que els va agafar molt joves (Berri Txarrak, per exemple, entre els més propers, o els californians Lagwagon entre els de més lluny) fins al blues rock de The Black Keys o el hardcore de Turnstile. “No acabaríem mai la llista”, diuen.
Guitarra i bateria. Derbi Junior és un grup essencial, una formació bàsica de duet com la de Japandroids, un altre dels que escolten. “En cap moment ens vam plantejar d’afegir més instruments, és fàcil entendre’ns i és un format que ens agrada.” Així van anar sorgint, des del quarter general de la Torre d’Oristà, els 10 temes del primer disc, dels quals ja en van avançar alguns. Al mateix temps feien els seus primers directes, com el de l’Adoberies Fest el setembre de l’any passat (el primer va ser a la festa major de la Torre d’Oristà). Només van gravar un tema en un altre estudi, a Ultramarinos Costa Brava. En el procés hi va ser molt present Ferran Orriols, germà d’en Roger i també membre de Nyandú, “el que ens va empènyer i ens va ensenyar moltes coses de l’autoproducció”. Derbi Junior ha treballat amb lletres i melodies pròpies excepte a Verd avellaner, una cançó de Mar Pujol, “del Lluçanès també i amiga”. Pertany al seu disc Rebost de cançons, i es van atrevir a canviar el registre intimista de l’original per una versió contundent i enèrgica, en la línia del disc. “I va quedar sorprenentment bé.”
Temes com Oblit i joia que obre el disc, Grupdepersones, Apartament núm. 13, Joc, Interludi o la final Foravila transmeten tota la frescor del moment en què es van gravar. En temps de molta producció i artifici, Derbi Junior és fresc i directe, com les lletres on parlen de temes personals, de renaixement i vida, però també de la gentrificació o del desarrelament. El títol ve d’una de les cançons, El vi que alimenta, i connecta amb un vi real que els espectadors es trobaran als concerts. Un vi fet a la Torre d’Oristà, en una vinya que des de fa un temps conreen Roger Orriols i el seu pare. Tot són atzars que al final van encaixant. “Sense voler tot va agafant sentit, tot el sentit del món.”
PLATAFORMES I CD
El disc es pot trobar a les plataformes des d’aquesta setmana, i també en format CD. A banda del segon concert de presentació previst a Barcelona, estan treballant en dates noves per a l’estiu. Una ja és segura, i serà dins de la programació off del Festus de Torelló, el darrer cap de setmana de maig.
