Resseguir les petjades parentals
Després d’aconseguir la fita de competir per primera vegada en el Festival de Cinema de Canes en la secció oficial, al costat de la finalment premiada pel·lícula espanyola Sirat d’Oliver Laxe, Romería de Carla Simón arriba als nostres cinemes. La directora d’Estiu 1993 (2017) –millor primera pel·lícula a Berlín i Gaudí a la millor pel·lícula– i Alcarràs (2022) –Os d’Or a Berlín i Gaudí a la millor pel·lícula– tanca amb Romería un esplèndid tríptic sobre la memòria familiar. La coproducció hispano-alemanya parlada en català, castellà i gallec aborda en clau autobiogràfica una preciosa història de recerca de les arrels parentals. En aquesta ocasió la cineasta catalana explora la branca familiar paterna de la mà d’una jove, Marina (Llúcia Garcia), de 18 anys, que viatja a Galícia a la recerca de les petjades del seu pare mort fa anys i de qui no té cap record més enllà de les referències del diari de la seva mare que porta amb ella.
Allà coneixerà els seus avis, cosins i oncles mentre la recerca sobre les empremtes pèrdues del pare la confronta a informacions contradictòries, silencis i llacunes que fan difícil completar el mapa cartogràfic del passat. Romería, un títol metafòric que al·ludeix al caràcter religiós d’una espècie de peregrinació, és una pel·lícula de redescobriment, de reconstrucció, que condueix la Marina a un territori insospitat i inexplorat. Una incursió en el context dels anys de la sida on els heroïnòmans morien enmig del silenci i els prejudicis de familiars disposats a silenciar el drama d’aquesta pandèmia com si fos un estigma.
Més enllà d’aquesta fuga fantàstica, d’aquesta ficcionalització i sublimació d’un passat de joia i de dolor, i que marca un nou camí estilístic en el seu cinema de Carla Simón, la cineasta fa un nou pas en la indagació de les arrels pròpies amb el seu característic estil fet de veritat i transparència, treballant indistintament amb actors coneguts i actors no professionals, aconseguint copsar grans moments de gran naturalitat, trossos de vida. Romería es podria considerar també un film d’autoficció perquè la Marina, que vol estudiar comunicació audiovisual, filma la seva estada gallega, rodant un diari filmat, amb entrades en forma de capítols, com si fos la matèria primera audiovisual de la futura cineasta Carla Simón. Una esplèndida i commovedora pel·lícula que tanca un cercle virtuós i que compta amb actors també com Tristán Ulloa en el paper de tiet, Janet Novás o Sara Casasnovas.
