El 3 de setembre de 1911 s’estrenava al bosc de Can Terrés de la Garriga l’obra ‘Flors de cingle’, d’Ignasi Iglésias. Era la primera representació al municipi del teatre de la natura, un fenomen teatral i social que va tenir la màxima esplendor durant el primer quart del segle XX. Aquestes demostracions teatrals a la Garriga, però també a moltes altres poblacions de Catalunya, les recull ara el professor de literatura Francesc Viñas en el llibre ‘El teatre de la natura a Catalunya’ (Godall Edicions).
L’objectiu de l’autor de la Garriga és molt clar: “Donar a conèixer diferents mostres de teatre que es feien en espais naturals de Catalunya imitant les representacions que tenien lloc a finals del segle XIX en alguns llocs de França.” Viñas va començar fa anys a treballar en el cas de la Garriga, un dels més importants d’aquest fenomen teatral, però va arribar a un punt en què va decidir estendre l’estudi a la resta del país i, així, va arribar a altres poblacions de la comarca com Cardedeu i Caldes de Montbui, però també a Badalona, Tarragona, Viladrau, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Matadepera, Roses, Manresa i Ribes de Freser. Des de 1898 fins a 1928 s’hi van representar una quarantena d’obres. “El llibre pretén ser el màxim d’exhaustiu possible”, comenta l’autor
Tot i que aquest fenomen teatral reivindicava el paisatge com a escenari, en molts casos amb obres teatrals escrites expressament per a l’indret determinat, la primera manifestació del teatre de la natura es va produir a la ciutat de Barcelona, el 1898. “Tot i que sembla una contradicció, s’ha de dir que va tenir lloc als jardins del Laberint d’Horta.” En aquest escenari s’hi va representar Ifigènia a Tàurida, de Goethe, traduïda per Joan Maragall i sota la direcció d’Adrià Gual.
A aquest espai se n’hi van anar sumant en anys posteriors d’altres, com boscos, parcs, places de braus, jardins i fins i tot platges de molts indrets de Catalunya. Alguns d’aquests escenaris naturals, però, avui dia ja han desaparegut. És el cas, segons explica Viñas, del bosc de Can Feu de Sabadell, desaparegut després de la Guerra Civil, o el bosc de Can Terrés de la Garriga: “Altres espais, per la seva inèrcia, han quedat malmesos.”
L’autor de la Garriga destaca el fet, per exemple, de les representacions del teatre de la natura que l’any 1912 es van fer a la platja de Roses. Va ser una triple funció amb les obres clàssiques gregues Filoctetes, El cíclop i Prometeu, que va aplegar prop de 4.000 persones, la majoria a peu dret perquè l’aforament amb cadires a la sorra només era per a 800 persones. “Avui dia seria impossible fer una representació com aquesta en aquest lloc”, afirma Viñas.
El bosc de Can Feu va ser un dels espais més imponents, segons l’autor: “Constituïa, juntament amb el bosc de Can Terrés de la Garriga, un dels paratges més bells del Vallès i de Catalunya.” La inauguració pròpiament dita del teatre de la natura a Can Feu es va fer l’1 d’agost de 1915 amb la posada en escena de Terra baixa, d’Àngel Guimerà, amb els actors Enric Borràs i Ramona Mestres. “Era una obra que ja existia, però en aquesta ocasió representada en un bosc.” El 1917 s’hi va representar l’òpera Carmen, de Bizet: “Com que volia ser tot tan natural, hi van posar un brou que es va escapar i es va envestir la tanca, amb el perill que saltés de l’escenari.”
El bosc de Vallvidrera, actualment urbanitzat, també va ser un dels llocs més interessants on es van representar diferents obres. Una d’elles va ser Hansel i Gretel, adreçada a la canalla.
Un dels espectacles més celebrats, segons Viñas, va ser la representació de la versió teatral escrita per Josep Carner del poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer, que es va fer el 12 de juny de 1910 a la plaça de les Arenes de Figueres. Aquesta representació va ser la primera escenificació a l’aire lliure a Catalunya.
Viñas destaca que la majoria de les representacions eren teatre líric, com La viola d’or, amb música d’Enric Morera: “Tota la gent del Modernisme es va posar al servei del teatre de la natura, sobretot la gent propera al poder establert; la Lliga va donar suport a les primeres manifestacions del teatre de la natura.”
La Garriga va viure un dels moments més esplendorosos del país pel que fa al teatre de la natura. “Va tenir molta importància, sobretot perquè s’hi van representar algunes obres escrites expressament per al bosc de Can Terrés, un espai conegut prèviament pels dramaturgs”, detalla l’autor. Aquestes dues obres van ser ‘Flors de cingle’, d’Ignasi Iglésias, estrenada el 3 de setembre de 1911, i ‘La viola d’or’, d’Apel·les Mestres, una rondalla bosquetana en tres actes. A la primera representació van assistir-hi unes 5.000 persones, i a la segona, unes 6.000, entre les quals el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. “Jo em demano com amb tanta gent es podia sentir bé la interpretació.”
Viñas destaca en el llibre que aquestes “dues obres pertanyen íntegrament a la definició mateixa del teatre de la natura: l’encaix d’una representació en un marc natural”. Posteriorment, la premsa del 1914 va anunciar l’encàrrec al dramaturg Pompeu Crehuet d’una peça nova per al teatre de la natura garriguenc del 1915, però mai es va estrenar.
A la comarca, aquest teatre es va estendre a Cardedeu, on el 1915 es va representar l’òpera ‘Maruxa’, d’Amadeu Vives, al bosc del Casal de Vilaba, actualment pertanyent a la Roca. La “producció sumptuosa” va comptar amb un gran escenari neoclàssic realitzat per l’artista Castells. Entre el públic hi havia molta gent del Vallès Oriental, però també de Barcelona.
A Caldes, l’escenari va ser la plaça de l’Ermita del Remei, on l’any 1915, en el marc de l’Aplec del Remei, s’hi va representar L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol.
