En l’imaginari dels contes populars i les llegendes, la princesa sempre és rescatada de les urpes del monstre pel valerós cavaller. A Catalunya en tenim un bon exemple amb la llegenda del Drac de Sant Jordi. A The Legend of Zelda, la mítica saga de Nintendo d’aventures (ben viva des del 1986), el protagonisme sempre ha recaigut sobre en Link, que presenta un perfil d’heroi clàssic. Un guerrer armat amb una espasa llegendària, un escut impenetrable i, gairebé sempre, vestit de verd. A l’últim joc de la saga, The Legend of Zelda: Echoes of Wisdom, les tornes s’han capgirat. Aquest cop és la princesa Zelda –sempre a l’ombra d’en Link tot i dur el nom de la saga– qui ha de salvar el reialme d’Hyrule del mal. La seva missió principal és tancar una sèrie d’escletxes obscures que han sortit arreu del món i que s’empassen els boscos, edificis i objectes, però també les persones. En Link i el pare de la Zelda, el rei d’Hyrule, inclosos.
Abans he dit una petita mentida. La princesa sí que va protagonitzar l’infecte The Wand of Gamelon del 1993, una taca a l’historial que ha esborrat amb la nova entrega per Switch (a la venda des del 26 de setembre). El nou videojoc de la saga té un disseny artístic igual que TLOZ: Link’s Awakening. És a dir, gràfics 3D en perspectiva zenital (la càmera enfoca la princesa des de l’aire) i uns colors molt vius, que delimiten els variats biomes del mapa. El gran canvi ve amb la mecànica de joc principal. La princesa no és una espadatxina com en Link i la seva arma principal és el ceptre de Tri. Aquesta vareta màgica permet fer rèpliques idèntiques d’un munt d’objectes i també dels enemics. Així doncs, combinant un parell de llits pot arribar a superar un barranc, però també pot encendre una torxa o cremar una teranyina replicant un zol flamíger (un monstre que sembla una espelma). Per vèncer als enemics tens tres opcions: llançar-los objectes, crear un enemic més fort que hi lluiti o convertir-te temporalment en en Link per atacar amb l’espasa o l’arc. En aquest darrer cas, és una habilitat temporal que necessita carregar-se amb l’ajuda d’un mineral difícil de trobar.
Tot això és possible gràcies a la Tri, una espècie de fada que només pot veure la princesa i la gent que ha quedat atrapada al Món del Buit, on has d’entrar sovint per tancar les escletxes. A diferència dels darrers dos Zelda de món obert: Breath of the Wild i The Tears of Kingdom, en aquest tornen les masmorres més clàssiques amb enemics finals i, a més, es mantenen les races típiques de la saga: els Zora marins i fluvials dels aiguamolls de Jabul, la tribu Gerudo del desert, els Goron del volcà d’Eldin, els Deku del pantà de Farone o els Hylians (humans). Vist el rendiment de TLOZ: EoW, la princesa es mereix més oportunitats per derrotar en Ganon (l’enemic principal del joc) i deixar descansar en Link de tant en tant. Glòria a la nova heroïna d’Hyrule.
