Qui vol llançar-se en paracaigudes, ho ha de fer sense pensar-ho gaire, no fos cas que li vingués por. “El que vindrà després serà bo… normalment”, diu Èric Vergés, d’Els Catarres. Atrevir-se a viure, llançar-se a l’experiència, és la idea que anima el setè disc d’estudi del grup osonenc, Paracaigudistes (Halley Records), que va sortir la setmana passada a la llum i que aquest diumenge sonarà per primera vegada en directe a Girona. Una dotzena de cançons que posen l’accent en la part positiva de la vida, i en les persones que ajuden a fer-la al nostre voltant: “Tots som paracaigudistes, o som paracaigudes d’algú altre, tots ens necessitem per ajuda a llançar-nos o a vegades per frenar”. Potser amb trencaments entremig, però que també són la llavor d’un començament nou.
La idea ha anat primer que la música, en la major part de les cançons del nou treball. “Ens hem basat en el fet que encaixés en el concepte i que cada una tingués el seu univers, temàtic i sonor.” Qui vulgui fer allò ja tan poc habitual d’escoltar el disc sencer, de principi a final, farà un viatge pensat en un ordre, amb les seves pujades i baixades, amb principi i final. Curiosament, la primera cançó i la que dona títol al treball va ser la darrera que s’hi va incorporar. Paracaigudistes va néixer d’un tros de lletra i una tornada que se li va acudir a Èric Vergés quan tot el disc ja estava gravat i mesclat. “O la posàvem aquí, o ja no tindria sentit.” Era com si fos un símbol de la idea de tot plegat: “Si tens ganes de fer una cosa, fes-la”.
Es van llançar, van trucar al productor David Rosell i van gravar en temps rècord un tema enganxós molt d’estil catarra. Serà la més popular del disc? Això ja fa temps que no s’atreveixen a pronosticar-ho, perquè hi ha altres candidates i al final “el single l’acaba escollint la gent”, diu Jan Riera. Hi haurà per triar: al disc hi ha des de power pop a rumba, des d’electrònica a dub, passant per balades i algun tema acústic que recorda els primers anys del grup. Com és habitual, Els Catarres han treballat amb Rosell, el productor a qui es refereixen com el quart catarra, però també han gravat una cançó a l’estudi de La Casa Murada amb Santos & Floren i una altra a Medusa Studio amb Manu Guix i Roger Rodés.
En el treball han comptat també amb dues col·laboracions de luxe. País estrany és una cançó de les més serioses del disc, una mirada al país, la llengua i la cultura. “Des del principi vam pensar que hi havia d’haver Roger Mas, pel caràcter de la cançó, el tema i el tipus de veu que demanava”, explica Roser Cruells. Al cantautor de Solsona no li va costar gens dir que sí. Com tampoc els va costar a Massilia Sound System, que posen el seu so inconfusible i el seu occità de Marsella a Paradís. “Ens van marcar, a l’adolescència, estem molt contents d’haver gravat amb ells, i van venir tot el grup a fer-ho a l’estudi.” Han disfrutat gravant però ara ja pensen en els concerts. Fa un any i mig que no trepitgen escenaris.
