Seguint les petjades d’un equip de científics que ha viatjat arreu del món per recollir dades sobre la influència de la petja humana en el planeta, Joan Bover ha trepitjat alguns dels llocs més remots del planeta durant els últims dos anys. El realitzador de Folgueroles ha completat fa poc el rodatge de Graus, minuts, segons, que serà el seu primer llargmetratge documental i que preveu poder estrenar a principis de 2026.
Els científics seran els autèntics protagonistes del film. Joan Bover va ser contractat inicialment per documentar en vídeo un important projecte de recerca que dirigia la biòloga catalana Anna Traveset, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats. Finançat pel Consell Europeu de la Recerca, consistia a estudiar els ecosistemes de les illes en diversos punts del planeta, i veure quina diferència hi ha entre els que han estat afectats per l’activitat humana i els que es mantenen verges. “Aviat vaig veure que això tenia una història, i els vaig proposar de fer una pel·lícula”, explica Bover. Havia de tenir un to més personal, que expliqués la motivació i la manera de treballar d’uns científics que van d’una banda a l’altra del món aplicant sempre el mateix rigor en la seva feina. “Una recollida de mostres que a nosaltres ens podria semblar tediosa, a ells els apassiona.” La facin a prop de casa o a l’altra punta del món.
De Ny-Ålesund a Puerto Williams, d’un extrem fins l’altre de la Terra
Els indrets on van dur a terme la recerca, i on va rodar Joan Bover, han estat arxipèlags: començant per les Balears, on treballen tant ell com Anna Traveset. I seguit per les Canàries, les Eòlies (Sicília), les Galápagos, les Seychelles, les Svalbard (Noruega) i les Beagle (Xile). A totes es fixaven dos objectius: una de les illes que fos habitada o ho hagués estat llargament i una altra “gairebé mai trepitjada per l’home”. Recollint i comparant les mostres, i analitzant l’ADN que hi ha en cada una, volen determinar com el factor humà afecta els ecosistemes. “És l’única manera d’obtenir les dades.” Bover vol “que l’espectador es traslladi a aquests llocs amb un plantejament molt immersiu” i vegi com són els investigadors.
“Em vaig adonar aviat que l’èpica de la pel·lícula eren ells mateixos, la passió amb què fan les tasques cada dia, jo només mirava l’entorn i ells no donen importància al viatge sinó a la recerca.” Això no vol dir que per al folguerolenc no hagi estat “una experiència única”. Ha estat a Ny-Ålesund, la ciutat més septentrional del món, i a Puerto Williams, la més meridional, ha trepitjat les illes on Darwin va tenir les evidències de les seves teories evolutives, ha vist ossos polars i tortugues gegants… I també ha vist que a prop de casa hi ha llocs on es pot estudiar el mateix fenomen. A les Balears van rodar a l’illa de Cabrera, que sempre ha tingut presència humana, i a la de Na Redona, un illot proper mai habitat.
La pel·lícula tindrà aproximadament una hora i quart de durada, la produeix Far Visuals i està en fase de muntatge i postproducció. La setmana vinent es presentarà al Mercat de l’Audiovisual de Catalunya per intentar completar el finançament.
