El calendari festiu ha volgut que la 28a edició del Mercat Medieval arribi amb el format més curt, el de tres dies, després que l’any passat es visqués la versió més llarga, la de cinc jornades. Menys dies poden representar menys quartos de calaix per als firaires –de fet, l’any passat es van comptabilitzar 340.000 visitants en cinc dies i aquest any, amb tres, se n’esperen entre 250 i 300.000– però també esdevé un alleujament per l’estrès que la fira infringeix a la ciutat i als seus veïns.
Unes “molèsties”, admetia la regidora de Fires i Mercats, Bet Piella, que queden a bastament compensades pel corol·lari econòmic que genera. “El Mercat Medieval és una de les joies del calendari firal de la ciutat”, es felicitava Piella davant de la vintena de representants de mercats medievals que la setmana passada van assistir a Vic a una primera trobada per mirar de prestigiar-los i compartir sinergies. Agradi més o menys, l’evidència és que avui el Medieval és la fira més multitudinària i la que té “més impacte econòmic en la ciutat”. I s’hi poden posar xifres: l’any passat va generar 38 milions d’euros, 8,7 dels quals van repercutir directament en l’economia local (vegeu complement). També és de les poques fires municipals que generen superàvit: el pressupost de despeses d’enguany és de 230.000 euros i el d’ingressos, de 276.000.
Per a algunes entitats que hi tenen parada, el rèdit és més molt evident. L’Associació Cultural Sagals d’Osona, per exemple, fa 20 anys que hi gestionen una de les tavernes, i poden arribar a servir de 800 a 1.400 entrepans diaris. “Econòmicament ens aporta molt; els anys que va bé ens pot arribar a cobrir la meitat del pressupost d’una temporada”, apunta el president de l’entitat, Marc Hidalgo.
La incidència del mercat envers el comerç de la ciutat és més “desigual”, admet Núria Simon, presidenta de Vic Comerç. “En el sector de la restauració i d’alguns productes d’alimentació l’impacte és molt alt, però altres sectors ho noten poquet”, apunta, i posa el seu negoci, una floristeria, d’exemple. En conjunt, però, la valoració no pot deixar de ser positiva: “Si al comerç del costat li va bé, ens en felicitem tots”.
És el cas de la històrica Xurreria Rosa, que viurà des del seu establiment el seu últim Medieval –a mitjans de gener tanquen les portes–. “Podem arribar a tenir el doble de demanda”, reconeix el mestre xurrer Josep Vegara. A l’altra cara de la moneda, la centenària Antiga Vilanova. “Aquest no és el nostre mercat; sempre entra algú, però per a nosaltres ja són dies forts”, descriu Núria Coll, que aprofita per llançar un prec: “Paguem impostos tot l’any, però llavors anem omplint la ciutat de fires que només venen que menjar”. Un altre dels impactes positius, assegura Simon, és que molta gent descobreix Vic aquests dies del Medieval, “i alguns tornen després per visitar la ciutat amb més calma”.
L’edició d’enguany tornarà a desplegar a l’entorn de les 400 parades d’artesania, gastronomia i productes tradicionals. 40 dels expositors són de Vic; 37, de la resta de la comarca; 233, del conjunt de Catalunya, i 98, de la resta de l’Estat. També n’hi ha 6 de França i Portugal.
