Sant Miquel dels Sants (Vic, 1591 – Valladolid, 1625) no sempre ha estat una figura prou coneguda ni reconeguda, ni tan sols a la seva ciutat natal. Ara, quan es commemoren els 400 anys de la seva mort, l’editorial Albada publica per primer cop en català el Breu tractat de la tranquil·litat de l’ànima, el principal llegat espiritual del sant, un text que va desaparèixer fins al 1913, quan es va publicar per primer cop en castellà. Més de 100 anys després, la nova edició ha anat a cura del vigatà Abel Miró, professor de Filosofia a la Universitat Internacional de Catalunya i expert en pensament religiós i espiritualitat catalana. Dilluns es va presentar en un acte que va omplir la sala d’actes de l’Escrivania, amb la presència del bisbe, Romà Casanova.
“Podem considerar sant Miquel un clàssic de la literatura espiritual; juga a primera divisió, al costat de noms com els de sant Joan de la Creu o Teresa de Jesús”, va sentenciar Miró, tot advertint que, durant anys, des de Vic mateix s’havia corregut el risc de considerar el seu patró “una glòria local”, un sant menor, quan en realitat esdevé “un vigatà universal”.
A més del text original traduït al català, l’edició inclou notes explicatives que ajuden a aprofundir en el significat de cada passatge, una biografia actualitzada i l’epistolari del sant amb la família i amics. “És l’obra completa de sant Miquel?, li va preguntar el professor de llengua Enric Gil, en la conversa de presentació. “Podríem dir que sí”, va admetre Miró –només quedarien pendents unes possibles octaves que va escriure, però encara hi ha dubtes de la seva autoria–. La publicació permet “redescobrir el llegat espiritual de sant Miquel” i posar-lo a l’abast del lector contemporani, va remarcar Gil.
En l’obra, inscrita en l’àmbit de la filosofia mística, sant Miquel mira de donar resposta a tot repte: “Com viure amb serenitat i plenitud en un món ple de preocupacions i inquietuds”. I ho fa convidant a fer un viatge interior a la recerca de la “tranquil·litat de l’ànima”. I en què consisteix? “En voler allò que Déu vol que vulgui”. Per sant Miquel, “el fi últim de l’home no està en l’acció sinó en la contemplació de la veritat, i per tant, de Déu”. En aquest sentit, el llibre abona una tesi fins ara inexplorada: “La doctrina de sant Miquel coincideix plenament amb la teologia mística de sant Tomàs d’Aquino”, va posar en valor Eudald Forment, doctor en Filosofia per la UB i autor del pròleg.
Que l’original, escrit en llatí, quedés amagat durant més de 300 anys té un culpable principal, “el mateix sant Miquel, que per la seva virtut de la humilitat no l’ensenyava mai a ningú”. Avui potser arrufaria el nas en veure que se’l llegiran, també, a la seva ciutat. Una ciutat a la qual “sempre es va sentir molt arrelat”, malgrat que només hi va viure 12 dels seus 33 anys de vida.
