Recosir vincles familiars
Arriba als nostres cinemes el Gran Premi del Jurat del 78è Festival Internacional de Cinema de Canes, Valor sentimental de Joachim Trier, un esplèndid melodrama sobre fractures familiars. El director noruec d’El amor es más fuerte que las bombas (2015) dirigeix ara una coproducció entre França, Alemanya, Noruega i Dinamarca protagonitzada per l’actriu nòrdica del moment, Renate Reinsve. La història està elaborada per ell mateix, al costat del seu guionista habitual, Eskil Vogt, per dur a terme una commovedora indagació sobre els vincles familiars amb dues germanes i el pare d’elles. Una de les germanes, Nora Borg (Renate Reinsve), és una actriu teatral que viu sola, que té relacions esporàdiques amb homes i que arrossega diversos traumes i pors escèniques; mentre que la seva germana, Agnes Borg (Inga Ibbsdotter Lilleaas), du una vida matrimonial estable al costat del seu marit i la seva criatura. Els pares d’elles es varen separar i, després de la mort de la mare, les germanes mantenen una relació estranya i distant amb el seu pare, un director famós de cinema, Gustav (Stellaan Skarsgard).
Un dia, Gustav, que mai assisteix a les actuacions teatrals de la seva filla Nora, es presenta amb un guió per fer una pel·lícula després d’anys d’inactivitat i li ofereix el paper principal en què sembla un text que parla de la mare de les noies. Però quan la Nora ho rebutja per la seva manifesta hostilitat envers el pare, Gustav coneix al festival de cinema de Deauville, on li fan una retrospectiva, la jove actriu americana Rachel Kemp (Elle Fanning), qui s’acaba interessant pel projecte i també voldria interpretar el personatge femení principal el qual al final se suïcida. Valor sentimental és una magistral pel·lícula de gran complexitat i profunditat que treballa de forma genial l’espessa teranyina d’emocions confrontades. Podríem evocar Ingmar Bergman, mestre del bisturí en la dissecció dels secrets i les ferides familiars. Un pla meravellós ho deixa clar, el dels rostres del pare i les dues germanes sobreposats indistintament amb un expressionista joc de llums, homenatge a un pla històric del film de Bergman Persona (1966).
Tenim un treball perfecte de Renate Reinsve, premiada a Canes com a millor actriu per l’anterior pel·lícula de Joachim Trier, La peor persona del mundo (2021) –nominada als Oscars a millor pel·lícula estrangera i millor guió original–. L’actriu també va figurar en un paper secundari en una de les primeres pel·lícules de Joachim Trier, Oslo, Agost 31 (2012). Al costat de Reinsve sobresurt l’actriu Inga Ibsdotter Lilleaas en un paper simplement estremidor mentre que el rodó repartiment es completa amb l’internacional actor suec Stellaan Skarsgard –Mamma mia (2008) o les dues entregues de Dune de 2021 i 2024– i l’actriu americana Elle Fanning –A Complete Unknown’ (2024) o la sèrie The Great (20020-2023)–. Un títol extraordinari cridat a ser una de les millors pel·lícules de l’any com bé certifiquen les seves vuit nominacions als Premis del Cinema Europeu.
