Amb algun problema de veu però en plena vitalitat creativa als seus 85 anys, Josep Vernis va agrair el reconeixement de la Universitat d’Estiu de Vic, en l’acte inaugural de l’edició d’enguany. L’artista vigatà rebia el diploma simbòlic de mans de l’alcalde, Albert Castells, i del rector Josep Eladi Baños, i l’homenatge a l’artista es barrejava amb el del docent: el projecte universitari de Vic va comptar amb Vernis com a professor en totes les etapes des del seu inici com a Escola de Mestres d’Osona fins que es va jubilar ara fa 20 anys.
Llibertat creativa, llenguatge propi i versatilitat van ser tres de les característiques que va subratllar en el discurs d’encomi de l’homenatjat la crítica d’art i també professora Ana Palomo. Un repàs a més de mig segle de trajectòria des que un jove Josep Vernis va decidir “treballar, estudiar i viure com un artista”, cap allà als anys 60 i mentre compaginava els seus estudis artístics a Barcelona amb la vinculació a les iniciatives culturals de Vic i també als moviments polítics de la lluita antifranquista. Palomo va definir a partir de dualitats –que en el seu cas no han estat mai contradiccions– les coordenades de Vernis: figuració i abstracció, ordre i caos, forma i color. I, sobretot, un “compromís amb la contemporaneïtat” que no exclou el fet que Vernis hagi estat un creador “al marge de les perversions de la moda, sense cap hipoteca estètica ni condicionament comercial”.
Un artista radicalment lliure, que més enllà de la pintura per la qual se’l coneix ha trobat nous espais d’expressió en la pintura mural de grans dimensions (des de la sala de plens del Consell Comarcal fins a la façana d’un edifici de la rambla del Carme) a l’escultura pública, amb el seu Alat destacat, al carrer de Ramon d’Abadal. Des de l’estudi que ara ha habilitat a casa seva, a la plaça dels Màrtirs, Vernis –treballador incansable– continua creant.
