La revista només està disponible per a subscriptors de el9nou o el +9.
Pots fer-te subscriptor o si ho prefereixes pots comprar aquesta edició per 1,99€
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Àngels, dimonis i pastors pujaran als escenaris un Nadal més en les diferents versions dels Pastorets
Guillem Rico
“Hi ha més picabaralla entre Torelló i Vic que entre cel i infern.” Tot i ser personatges antagònics, en això Satanàs i l’arcàngel Sant Miquel estan d’acord. Aquest any la casualitat ha fet que en els repartiments dels Pastorets de Vic i Torelló Jordi Colom i Marina Berrocal, que fa vuit anys que són parella i més d’un any i mig que estan casats, siguin enemics, això sí, en la ficció i en espais diferents. Ell bromeja que “hi ha més picabaralla de Torelló a Vic que de Vic a Torelló” i ella ho admet. Tot i enfrontar-se en un món imaginari, “ho portem molt bé perquè són personatges que sempre havíem volgut fer i és interessant poder-los fer i veure’ls des de diferents punts de vista”, ja que el muntatge de L’Atlàntida i el del Cirvianum “són molt diferents”.
Tots dos pugen als escenaris per Nadal des de petits. Colom, a qui li ve de tradició familiar ja dels pares i els avis, explica que ja va començar a l’Orfeó ja a la panxa de la seva mare i des de llavors va fer d’angelet, de dimoni petit d’Anam, de diversos pecats i molts anys de Rovelló ja a L’Atlàntida. Aquest és el tercer any que es posa les banyes de Satanàs. Berrocal va començar amb 8 anys de pastoreta i també ha fet de fúria i de més gran de Jepona, de Marta, d’Isabeló i va ser la primera noia a posar-se a la pell d’un Rovelló ara fa tres anys. Aquesta vegada, després d’haver-ho demanat en moltes ocasions, per primer cop fa de Sant Miquel. Fer personatges que comparteixen escenes els ha permès “passar text” a casa, encara que tot i que els dos muntatges es basen en el text de Josep M. Folch i Torres hi ha variacions. A Vic tenen una part de text adaptada per Solà i Sala i a Torelló “s’han fet adaptacions al llarg dels anys i s’han actualitzat”.
De fet, la dualitat entre el cel i l’infern en aquest cas passa més per la visió que té cadascun dels Pastorets en una comarca que com apunta Colom “és molt rica en Pastorets”. A Torelló, “cada any són diferents, hi ha personatges nous, text nou, escenografia nova” per sorprendre l’espectador –aquest any, sota la direcció de Guillem Moral, el punt de partida és un videojoc en què queden atrapats els protagonistes–. Per la seva banda a Vic, apunta Colom, “no són ni molt moderns ni molt tradicionals, la gràcia és que guardem l’essència i els portem al segle XXI”. Aquest any, per exemple, amb Júlia Cervera per primer cop al capdavant, han fet molt treball de reanalitzar el text i tornar a trobar-li sentit, a banda que per exemple s’hi torna a incorporar música en directe.
Una versió més trencadora i una altra de més tradicional que en algunes ocasions, per la coincidència en dies i hores, dificulta fer el que seria habitual: anar a veure la parella com actua. A Vic sempre estrenen el dia de Sant Esteve, per la qual cosa Colom, que ja ho feia abans que es coneguessin, ja té tradició d’anar a veure l’estrena a Torelló amb un grup que ja en diuen “els NO Pastorets” per la transformació que pateix l’obra de Torelló, que ja està rebatejada com La gran aventura de Lluquet i Rovelló. Ella “algun any no hi podia anar cap dia” però últimament hi va el dia 1 si a Torelló no fan funció, encara que en alguna ocasió ho ha hagut de fer en assajos generals. Tots dos, però, se senten ben acollits als dos teatres i si s’escau en algunes representacions també volten rere les cametes.
En un altre aspecte en què el dimoni i l’àngel estan d’acord és que a l’espera de la reforma del Cirvianum, “com les butaques de L’Atlàntida no hi ha res” davant l’estretor de les del teatre torellonenc.
En la batalla entre el cel i l’infern el desenllaç ja està escrit: “Ja sabem qui ha de guanyar i qui ha de perdre, és una cosa que ja tenim assumida, però tot i així des de l’infern intentem lluitar fins al final per si aquest any sona la flauta”, diu ell. Al cel “guanyem sempre i a casa, també”, bromeja ella.
Amb tot, el xoc en la relació entre el cel i l’infern es troba només a la ficció.
Els Pastorets de Sant Quirze al teatre El Centre ja van iniciar el cap de setmana passat les representacions emmarcades en els 125 anys. Ho van fer amb les representacions infantils (a la foto). Aquest diumenge a les 6 de la tarda s’estrena la primera de les tres funcions convencionals –també se’n faran el dia 25 a les 9 del vespre i el 26 a les 6 de la tarda– que seran el preludi de dues funcions especials en què tornaran a pujar a l’escenari els veterans, alguns dels quals fa dècades que no participaven a l’espectacle. Es faran els dies 28 i 29 a les 5 de la tarda. D’altra banda, aquests dies es podrà tornar a veure al teatre l’exposició sobre els 125 anys que ja es va estrenar a l’octubre.
Els visitants que ja han pogut veure l’exposició dels Pastorets de Ripoll, que l’any passat van celebrar el 125è aniversari, al Museu Etnogràfic des de fa una setmana i vulguin repetir tindran un parèntesi entre dimarts que ve i el proper 4 de gener. Les representacions de l’actual versió d’El naixement del Salvador o la Redempció de l’esclau que es farà per Nadal, Sant Esteve i el dissabte abans de Reis interrompran una mostra que es perllongarà a la segona setmana de gener. Els 126 anys d’història queden resumits en el material gràfic i el vestuari que se n’ha recopilat i que resumeix la intrahistòria d’un teatre popular que ha vehiculat generacions de ripollesos.
La segona part de la temporada es tancarà amb una gran producció sobre l’aniversari del teatre
Jordi Vilarrodà
L’any 2025 es prepara intens al Teatre Cirvianum. Serà el del centenari de la seva construcció i, a la vegada, el de l’inici de l’esperada reforma que obligarà a tancar l’equipament durant uns mesos. Això no afectarà la segona part d’aquesta temporada, que es va presentar dimarts i que s’inicia el 2 de gener amb el clàssic concert de valsos i danses d’Any Nou. Fins al maig s’ha programat un total de 22 espectacles, dels quals n’hi ha 13 de teatre i 7 de música.
El de més contingut simbòlic serà el que tindrà lloc a principis de maig amb el títol de L’aniversari. La celebració dels 100 anys del Cirvianum es farà “amb la participació de totes les entitats que han format part de la vida teatral de Torelló”, segons el regidor de Cultura, Marc Tienda. Aquest serà un dels darrers espectacles de la temporada, que encara es farà sencera al teatre actual. De fet, l’inici de les obres de reforma no està previst fins després del Festival de Cinema de Muntanya, com a molt aviat a finals de novembre de 2025, segons va confirmar l’alcalde, Marçal Ortuño. Des de llavors i durant un any s’executarien els treballs, que han de comportar la reforma de tota la platea, el vestíbul i el foyer, a més de millorar l’accessibilitat i l’acústica, i la substitució de la teulada on hi ha amiant.
L’obra tindrà un cost total aproximat d’1,7 milions d’euros, dels quals n’hi ha 700.000 de previstos ja en el pressupost d’aquest any. L’Ajuntament va adjudicar la redacció del projecte a BCQ Arquitectura Barcelona, el mateix estudi que va redactar el projecte de la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic. “Estem en la part del procés administratiu i volem ajustar els acabats”, va dir Ortuño. L’Ajuntament es va sorprendre que tant el projecte guanyador com els altres que s’havien presentat al concurs públic preveien una reducció del pati de butaques (actualment n’hi ha 516) menor del que semblava que s’hauria de fer per poder guanyar en comoditat. “Venen uns anys millors”, considera l’alcalde tot i les molèsties que comportarà el tancament temporal. “Són millors perquè posarem l’equipament al dia i mentrestant mantenim l’aposta que ens identifica: amb ambició, i que vol anar més enllà del pur entreteniment.”
Entre les propostes destacades del que resta de temporada hi ha, en teatre, el retorn d’Espejo Negro amb l’adaptació teatral d’El verdugo de García Berlanga, l’actriu Mercè Comes amb Moltes mercès o una relectura d’Els miserables des de l’òptica de l’humor. En música, destaquen el final de gira de Guillem Roma, un concert per a nadons produït per l’Escola de Música de Torelló o el clàssic concert de cobla amb La Principal de la Bisbal, sense oblidar l’òpera La Traviata amb la Camerata Lírica de España.
La presència torellonenca és un element destacat de la programació que s’exemplifica en la fotografia. A l’esquerra, l’actriu Mireia Illamola, que dirigirà el grup Nou69 Teatre en l’obra Animals de companyia, sobre un text d’Estel Solé, a principis d’abril. A la dreta, Jordi Torres, del Grup Xarxa de Torelló, que té una presència doble en la temporada. Pel febrer hi ha una reposició d’El llibre de la selva, l’espectacle que van estrenar per la festa major. I pel maig, com a cloenda de la temporada, estrenaran una versió adaptada amb protagonisme de la dansa del musical Moulin Rouge, partint d’un grup de joves actrius que ja han sortit del grup “però que ens han fet saber que volen continuar ballant”.
Elsw principals pessebres vivents al Vallès Oriental mobilitzen centenars de persones per representar les escenes
Pol Purgimon
Els Amics del Pessebre Vivent de la Torreta aplegaran 220 actors per participar a la 29a d’aquesta representació, molt popular a la comarca, que es farà durant aquest dissabte i diumenge a l’entorn del casal de Can Tàpies. Aquesta setmana ja se n’han fet els últims preparatius a l’espera que l’organització pugui deixar muntats els decorats del pessebre aquest divendres.
Abans de tancar aquesta edició d’EL 9 NOU, dijous a la tarda, la venda d’entrades anava a bon ritme i ja se n’havien reservat 650 entre els 10 passis que es faran dissabte i diumenge, de les 6 de la tarda i les 8 del vespre. N’hi haurà cada mitja hora. Per als passis, es van posar a la venda 65 entrades anticipades per a cadascun i 65 més a taquilla, a més a més de les entrades per a menors de 7 anys, que no paguen.
La representació d’enguany compta amb els ingredients de sempre, però amb alguns canvis. Se n’han millorat els decorats i al naixement s’hi ha col·locat una estrella com a element decoratiu. El recorregut comptarà amb una sorpresa a l’escena de l’anunciació, ben entrat el pessebre. “Estarà relacionada amb l’actualitat, però encara no direm què és. Volem que la gent ho vingui a veure”, explica el vocal dels Amics del Pessebre Vivent, Rafael Cobos. A més d’aquestes novetats, també s’ha inclòs la participació de la coral de gòspel de la Roca Roc&Gospel, amb la col·laboració del grup G de Gospel. L’actuació, on participaran una trentena de persones, s’ubicarà a l’inici del pessebre vivent.
L’entrada al pessebre es farà per l’Escola La Torreta i seguirà pel bosc del casal de Can Tàpies, just al costat. Aquest any s’ha reubicat l’escena del caldo, on s’escalfarà brou, després de les escenes de l’anunciació i del poble. Com és habitual, el pessebre vivent de la Torreta comptarà amb guió escrit, a diferència d’altres representacions d’aquest estil, i també hi haurà animals de granja repartits entre les diverses escenes.
La bona acollida del pessebre d’enguany s’explica per una creixent afició del públic a aquest tipus de propostes nadalenques. A més de gent de la Torreta, aquest pessebre vivent atrau persones del Vallès Oriental i més enllà, segons explica el mateix vocal de l’entitat organitzadora, Rafael Cobos. “Alguns anys hem tingut gairebé 2.000 persones de públic. La gent sap que sempre els sorprendrem amb alguna cosa.”
La Joventut Sardanista de Martorelles fa dies que està en plena preparació del seu pessebre vivent, el 47è, que començarà a representar-se aquest dissabte i s’allargarà amb altres passis diumenge, els dies de Nadal i Sant Esteve, el 28 i 29 de desembre i l’1 de gener. La representació es farà, com sempre, a la zona dels Pins d’en Rabasa, al final del carrer del Montseny, i tindrà algunes novetats remarcables, amb millores als espais i decorats, nous vestuaris i, per primera vegada en 47 edicions, un nen Jesús de veritat, que representarà un nen acabat de néixer, al costat dels seus pares. Normalment, el nen Jesús ha quedat representat amb una escultura de la imatgeria dels sants d’Olot.
Aquest any, participaran en la representació entre 70 i 75 persones, amb molts veïns del poble que segueixen la tradició de participar-hi. Enguany, s’han millorat els llums de l’espai, el Palau d’Herodes s’ha refermat una mica, amb cortinatge i columnes noves, i s’ha fet un nou vestuari per al cos de ballarines, que també s’ha ampliat. Les representacions seran fins l’1 de gener. L’últim passi serà especial, amb alguns canvis respecte als altres.
El pessebre vivent de Sant Fost, el més antic de la comarca, arriba aquest any a la 58a edició. La primera representació es va fer diumenge passat, després de mesos de feina, i seguirà obert fins al 12 de gener. Aquest diumenge se’n faran més passis i continuaran havent-n’hi diversos dies al llarg de les festes de Nadal. La durada del l’itinerari, que comença al número 125 del carrer Sant Jaume, és d’una hora. A l’inici, s’hi dona un obsequi de pa torrat i vi, abans de passar per les diferents escenes durant una hora de temps. Per accedir-hi, cal adquirir prèviament les entrades en línia, perquè l’aforament és limitat. Hi ha descomptes per a nens i persones amb Carnet Jove.
Els personatges de Josep i Maria del pessebre vivent de Palautordera, que arribarà aquest cap de setmana a la quarta edició, seran diferents que en altres pobles. L’organització, les Gitanes de Santa Maria de Palautordera, vestirà de pagesos perquè s’assimilaran al poble. Seran dos del centenar de personatges que formaran part de la representació, que es farà les tardes de dissabte i diumenge al parc del Reguissol. Aquest any al pessebre també s’hi afegirà una demostració de bitlles catalanes i escenes que recreen els oficis d’espardenyer i forner. L’any passat el pessebre vivent de Palautordera va rebre 3.000 persones de públic.
L’Associació Cultural de Vallgorguina ha afegit aquest any dues escenes més per al seu pessebre vivent, que es farà aquest dissabte a partir de les 6 de la tarda a la plaça de la Vila. Una d’elles, amb participació de dues dones, es podrà veure a través del vidre del local de l’Associació Cultural de Vallgorguina; l’altra, serà la instal·lació d’una taverna on es repartirà vi calent. El pessebre vivent de Vallgorguina agruparà 75 actors.
Jordi Vilarrodà
Serà una exposició efímera, que apareixerà i desapareixerà aquest diumenge en un local de Vic. Una mostra pop-up on Roser Cruells mostrarà un altre vessant artístic diferent d’aquell pel qual és coneguda, el de component d’Els Catarres. “Gràcies” és el títol d’aquesta exposició que estarà oberta des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, sense pausa, en uns baixos del número 2 de la plaça del Paradís.
Abans que fos coneguda per la música i que Catalunya associés la seva imatge a un contrabaix, Roser Cruells havia estudiat art a l’Escola Massana i era una apassionada de la pintura. Quan ja tenia a la vista el projecte de final del grau, va arribar la inesperada aventura d’Els Catarres. No va quedar espai per a les arts plàstiques “però no he deixar mai de dedicar-m’hi”, explica. L’any 2019, per exemple, va exposar a Centelles, a El Marçó Vell, la sèrie “Entre el cel i les cèl·lules”.
Aquesta vegada, la mostra arriba per una necessitat, la d’agrair. Arriba cap al final d’un any que ella mateixa qualifica com a “intens” a nivell personal. Un any que ha tingut moments de tot, alguns més difícils, però que malgrat to considera que ha estat “bonic de viure”. Cruells es considera d’aquelles persones que intenta agafar-se “a les parts millors i treure’n un aprenentatge”. Però en tot aquest procés hi ha hagut sempre “gent que ha estat al meu costat” i per a ells va l’agraïment. “Agraïm que estem vius i presents”, afirma.
A l’exposició hi ha una trentena llarga d’obres, sobre suport gràfic i utilitzant la tinta. El color negre és un element comú, tot i que no vol expressar negativitat. Amb un grafisme essencial, depurat, utilitza elements tipogràfics, com la mateixa paraula gràcies en diverses de les obres. Roser Cruells explica que hi ha “un component de disseny gràfic, que els dona un caràcter proper al cartell”.
‘ONAM KALEA’
Com a artista visual, es presenta amb el nom d’Onam Kalea, una expressió que vol dir més o menys alegria i felicitat en llengua tahitiana. “És com una marca, una forma de diferenciar-ho de l’altra activitat meva en la música.” Els visitants de l’exposició, diumenge, podran endur-se obres, però la finalitat última de la iniciativa és més compartir que no pas vendre.
Roser Cruells serà a la sala per parlar amb qui s’hi acosti. I a 2/4 d’1 del migdia, hi haurà un col·loqui en què participarà ella mateixa al costat de Marià Dinarès, artista i exdirector de l’Escola d’Art de Vic, i Tuti Cirera, pedagoga artística. Mentrestant, entre concert i concert, continua treballant amb els seus companys d’Els Catarres en la preparació del proper disc del grup. Però aquesta és una altra història.
Aquests són alguns dels que es fan a Osona, el Lluçanès i el Ripollès
EL 9 NOU
A MANLLEU
El darrer concert de l’any d’Amics de la Música de Manlleu és amb el Cor Vivaldi, que sota la direcció de Pilar Paredes actuarà diumenge (6 tarda) a l’església de Santa Maria. Interpretarà peces de compositors catalans com Pau Casals o Àngel Rodamilans, i una suite de nadales, entre d’altres.
A VIC
Doble proposta musical. Dissabte a l’església de l’Escorial (2/4 de 8 vespre) amb un concert líric organitzat per Moments Musicals. Hi actuen la mezzosoprano Mar Esteve i el baríton Jan Antem, amb Berta Brull al piano. Diumenge, a L’Atlàntida (6 tarda), hi ha el concert de Nadal del Patronat d’Estudis Osonencs amb el pianista Eudald Buch i la violoncel·lista Mariona Camats.
A LLUÇÀ
Al monestir de Lluçà, en un acte promogut per Dones Que Cremen Romaní, el Cor Scandicus del Masnou interpretarà el Cant de la Sibil·la diumenge a les 7 del vespre.
A RIPOLL
La Coral Capella de Santa Maria i el Cor Xera de Moià oferiran el concert de Nadal diumenge (6 tarda) a l’església de Sant Pere.
A LA VALL DEL GES
La Coral Lloriana Jove ofereix el clàssic concert de Nadal a l’església de Sant Feliu de Torelló aquest divendres a 2/4 de 9 del vespre. Dissabte, amb la Coral Lloriana, actuen al pavelló de Sant Vicenç de Torelló a 2/4 de 7 del vespre.
… I PER VALÈNCIA
La sala polivalent de les Masies de Roda acull dissabte a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre un doble concert espectacle a benefici del Col·lectiu de Llauradors de València. A les 6 actuen Cristina Señé, Gerard Garcé, i els pallassos Betu i Filomena. A les 8 passaran per l’escenari, entre d’altres, Godai Garcia, Pep Poblet, Sandra Valverde, Marcel Lázara i Tremendu.
El Museu del Ter acull peces de la col·lecció del gestor cultural Joan Arimany
Miquel Erra
A Joan Arimany, gestor cultural de Manlleu, se li va destapar l’interès per la religiositat popular fa una vintena d’anys, mentre estudiava Humanitats. El treball de final de grau el va dedicar, precisament, a La devoció actual a les relíquies de sants, centrada en les figures de sant Patllari (Camprodon), sant Eudald (Ripoll), sant Miquel dels Sants (Vic) i santa Coloma (Centelles). Paral·lelament, va iniciar la seva particular “dèria”, la d’aplegar estampes i medalles amb relíquies de sants i reliquiaris, sempre de l’àmbit territorial català. Ara, aquesta notable col·lecció i tot el bagatge acumulat queden resumits en l’exposició “Reliquiae Sanctorum: passions devotes de Joan Arimany i Juventeny”, que dimarts es va inaugurar al Museu del Ter de Manlleu; es podrà visitar fins al 2 de març.
Arimany trasllada a l’exposició una “lectura antropològica” del fenomen de la devoció popular per les relíquies, enteses com “la concreció física que connecta l’espai terrenal amb el diví a partir de la intermediació dels personatges beatificats o canonitzats”. La mostra, que ocupa un espai de 40 metres quadrats, detalla tipologies i formats de relíquies, posa exemples de tradicions que les tracten i, entre d’altres, recrea un ritual de devoció, al centre de la sala, com el dels sepulcres de santa Eulàlia o sant Ramon de Penyafort a la catedral de Barcelona. L’exposició exhibeix un tastet dels goigs, rituals, medallons, estotjos o relíquies de butxaca que Arimany ha anat adquirint a través de donacions o d’antiquaris. Un material que no és només motiu de contemplació, sinó objecte “d’estudi i divulgació”. I la millor concreció és la revista digital Reliquiae Sanctorum in Catalonia, que Arimany va començar a publicar el setembre de 2020, en plena pandèmia, i de la qual aquests dies n’ha distribuït el número 25, amb caràcter trimestral. “No m’hauria imaginat mai arribar a les 25 publicacions”, admetia. Avui compta amb més de 500 subscriptors gratuïts, tant de dins com de fora del país.
Pere Casas, director en funcions del Museu del Ter, va recordar que l’exposició forma part del programa “Col·leccionant passions”, emparat des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya per incentivar el contacte entre els museus i les col·leccions etnològiques d’interès pel territori. En aquest cas, una col·lecció que és fruit de “la passió i el coneixement” que Arimany ha atresorat a l’entorn de la religiositat popular, va destacar Pere Puig, regidor de Patrimoni Cultural. La inauguració va arrencar amb una conferència de Francesca Español, doctora en Història de l’Art, que va aprofundir en el sentit de les relíquies durant l’edat mitjana. “No ens ho podem mirar des d’un punt de vista racional perquè desvirtuaríem el sentiment d’aquella època”, va advertir.
El mateix Arimany conduirà visites guiades a l’exposició els diumenges 29 de desembre, 26 de gener i 2 de març, a les 12 del migdia.
La segona edició de La Fireta de la Pilarin, aquest cap de setmana a Vic, s'acompanya del Vic Il·lustra
Miquel Erra
Tot va començar fa tres anys, tot just sortint de la pandèmia, amb una proposta d’allò més informal. Pilarin Bayés va voler obrir les portes de casa seva, on té l’estudi, a amics i coneguts, sovint delerosos d’un contacte més proper i distès amb la popular ninotaire. El segon any ja havia corregut el boca-orella i la iniciativa es va desbordar. D’aquí va néixer la idea de buscar un lloc més gran i donar-li format de fira, la Fireta de la Pilarin. L’any passat, el de l’estrena, ja va atraure més de 7.000 visitants. Aquest cap de setmana arriba la segona edició, novament a l’entorn del Centre Cultural Joan Triadú i amb una novetat destacada com a complement: el Vic Il·lustra.
La Fireta de la Pilarin, que compta amb el suport de l’Ajuntament i resta inclosa dins el cicle “Nadal amb propòsits”, funcionarà de divendres a diumenge de les 10 del matí a les 9 del vespre. El programa comptarà amb paradetes de productes propis de la Pilarin i dels diferents il·lustradors convidats, a més d’un ampli ventall de propostes lúdiques i populars, com contacontes, nadales, tallers o projeccions d’audiovisuals, gràcies a la implicació d’una desena d’entitats.
Aquest any, a més, la fira fa una decidida aposta per donar a conèixer al gran públic el món de la il·lustració professional, amb el Vic Il·lustra. La jornada, centrada en aquest divendres i coordinada per Christian Inaraja, comptarà amb la participació d’una vintena d’il·lustradors i escoles d’art i il·lustració. La proposta arrencarà a les 12 del migdia amb una taula rodona titulada “Vull ser il·lustrador/a!”, amb la participació d’Olga Capdevila, Lyona, Xavi Ramiro i Dani Torrent. A 2/4 de 2, coincidint amb el 60è aniversari del primer llibre il·lustrat per la Pilarin, El meu pardal, s’inaugurarà una exposició commemorativa. La jornada culminarà a la tarda amb una altra taula rodona, “Dels inicis de la Pilarin a la il·lustració contemporània”, en aquest cas protagonitzada per la mateixa Pilarin Bayés, al costat de Roser Capdevila, Teresa Duran i Pep Montserrat.
EL 9 NOU
Silenci!, el festival de música en espais singulars de la Garriga, s’inaugurarà aquest cap de setmana amb tres concerts, dos dels quals, el de Marc Parrot i Paul Fuster, ja tenen les entrades exhaurides. El festival es caracteritza per fer-se en espais d’interès patrimonial del municipi, amb aforaments reduïts que afavoreixen un ambient íntim. Aquest any està dedicat als espais de creació. L’encarregat d’obrir el festival serà Marc Parrot, aquest dissabte a les 12 del migdia a la Fundació Fornells-Pla, on oferirà un concert íntim i proper, en què repassarà les millors cançons de la seva discografia en català. També actuarà dissabte, però a les 8 del vespre a la Casa Fournier i amb les entrades esgotades, Paul Fuster. El músic, nascut a Minnesota, es mou dins els paràmetres del folk-rock d’arrels estatunidenques. Ha publicat sis LP, entre els quals ‘Happy Nothing’, produït per Quimi Portet. En el mateix concert també actuarà Un Xic Confós, un trio format per dues guitarres i un baix amb un repertori de peces instrumentals i algunes de vocals, totes originals. El grup està format per Daniel Portavella, guitarra catalana i veu; Edgar Ramentol, guitarra electromagnètica, i Blai Masó, baix i teclat polifònic. La tercera actuació d’aquest dissabte serà a les 6 de la tarda, a Casa Fournier, amb Martina Massip, amb la seva música intimista que neix de les entranyes i traspassa la pell d’aquells que van amb el cor obert. El festival continuarà el 26 de desembre a 2/4 de 9 del vespre en un altre espai singular de la Garriga, la Doma. Hi actuarà Alba Carmona, que presentarà el seu segon disc en solitari, ‘Carmona’. El festival acabarà diumenge a les 12 del migdia amb els concerts gratuïts pel centre de la Garriga de La Dinamo. La banda presentarà ‘Music on Cycles’, un concert que es desplaça amb bicicleta per diferents punts del municipi, on l’asfalt es converteix en un escenari improvisat.
Festival Silenci! Diferents espais de la Garriga: Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella. Casa Fournier. La Doma. Carrers de la Garriga. Dies 21, 26 i 28 de desembre.
El Cicle de Música Antiga de l’Adoberia de Granollers proposa el concert ‘Abrasado de amor’, una cantata formada per peces que parlen de l’amor, aquest dissabte a les 7 de la tarda amb el grup Acadèmia 1750. Durant el concert s’estrenarà la peça “Immenso amor”, de Jaume Casellas (Valls, 1690-Toledo, 1764). La peça es va trobar a l’Arxiu de Canet de Mar i ha estat transcrita per poder-la tocar en aquest concert. Probablement va ser una obra que es va sentir a Granollers quan Casellas va ser mestre de capella de la parròquia de Sant Esteve, al primer quart del segle XVIII. Acadèmia 1750 té al capdavant Jona Bosch. flautista i cap del departament de música antiga del Conservatori de Música Josep Maria Ruera. També en formen part Raquel Winnica Young, mezzosoprano; Ángela lobato, violoncel, i Belisana Ruiz, tiorba.
‘Abrasado de amor’. Acadèmaia 1750. Adoberia de Granollers. Dissabte 21 de desembre. 19.00.
‘El Cant de la Sibil·la’ torna aquest dilluns a les 10 del vespre a l’església de Santa Maria de Cardedeu, sota la direcció artística d’Oriol Genís i Josep Castells Planas. Aquesta setena edició de la representació anirà a càrrec de Nubel, un duet format per Núria Dalmau, instrumentació, i Zúbel Arana, veu, juntament amb l’Agrupació Coral Cardedeuenca, dirigida per Emilio de la Linde, i acompanyats de Pau Mercadal, a l’orgue. ‘El Cant de la Sibil·la’ és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l’Edat Mitjana al sud d’Europa. Considerat com a ritus pagà, aquesta peça religiosa que pronostica l’arribada del messies i la fi del món, només es conserva intacte a Mallorca i l’Alguer. L’any 2010, la Unesco va declarar la representació mallorquina, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
‘El Cant de la Sibil·la’. Nubel, Agrupació Coral Cardedeuenca, i Pau Mercadal, orgue. Església de Santa Maria, Cardedeu. Dilluns 23 de desembre, 22.00.
Aquests són alguns dels que es fan a Osona, el Lluçanès i el Ripollès
EL 9 NOU
A MANLLEU
El darrer concert de l’any d’Amics de la Música de Manlleu és amb el Cor Vivaldi, que sota la direcció de Pilar Paredes actuarà diumenge (6 tarda) a l’església de Santa Maria. Interpretarà peces de compositors catalans com Pau Casals o Àngel Rodamilans, i una suite de nadales, entre d’altres.
A VIC
Doble proposta musical. Dissabte a l’església de l’Escorial (2/4 de 8 vespre) amb un concert líric organitzat per Moments Musicals. Hi actuen la mezzosoprano Mar Esteve i el baríton Jan Antem, amb Berta Brull al piano. Diumenge, a L’Atlàntida (6 tarda), hi ha el concert de Nadal del Patronat d’Estudis Osonencs amb el pianista Eudald Buch i la violoncel·lista Mariona Camats.
A LLUÇÀ
Al monestir de Lluçà, en un acte promogut per Dones Que Cremen Romaní, el Cor Scandicus del Masnou interpretarà el Cant de la Sibil·la diumenge a les 7 del vespre.
A RIPOLL
La Coral Capella de Santa Maria i el Cor Xera de Moià oferiran el concert de Nadal diumenge (6 tarda) a l’església de Sant Pere.
A LA VALL DEL GES
La Coral Lloriana Jove ofereix el clàssic concert de Nadal a l’església de Sant Feliu de Torelló aquest divendres a 2/4 de 9 del vespre. Dissabte, amb la Coral Lloriana, actuen al pavelló de Sant Vicenç de Torelló a 2/4 de 7 del vespre.
… I PER VALÈNCIA
La sala polivalent de les Masies de Roda acull dissabte a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre un doble concert espectacle a benefici del Col·lectiu de Llauradors de València. A les 6 actuen Cristina Señé, Gerard Garcé, i els pallassos Betu i Filomena. A les 8 passaran per l’escenari, entre d’altres, Godai Garcia, Pep Poblet, Sandra Valverde, Marcel Lázara i Tremendu.
Jordi Sunyer
‘Natty Dread’ Tuff Gong/Island, 1974
Aquesta tardor ha fet mig segle de la publicació de Natty Dread (en català, por increïble), un dels millors discos de reggae de tots els temps i un dels treballs més reeixits de Bob Marley. Era el seu setè àlbum i el primer que es va editar després de la ruptura dels Wailers originals i la sortida dels històrics Peter Tosh i Bunny Wailer de la banda. Als cors, però, ningú els va trobar a faltar ja que va fitxar les I Threes, un trio de veus femenines amb Marcia Griffiths, Judy Mowatt i Rita Marley, la seva dona. També és el disc on hi ha una de les cançons més famoses del seu repertori, l’eterna “No Woman No Cry”. Per cert, tot i que Marley era l’autor de totes les músiques i lletres de les nou peces de l’àlbum només un parell porten el seu segell oficial, ja que va voler repartir royalties amb amics i parents. En el cas de “No Woman, No Cry” l’afortunat va ser Vincent Ford, un amic de la infantesa que a partir de llavors no va haver de patir més per arribar a final de mes. I sí, en aquest disc Marley assumeix el paper de profeta i s’enfronta a la discriminació i la desesperança amb la seva millor arma: la música. Per cert, Marley va morir el 1981 però la seva dona, Rita, que ara viu a Ghana i que a finals dels 90 va arribar a tocar a l’extingit U-Zona Reggae de Torelló, continua activa.
Jordi Sunyer
POL FUENTES
‘Arcàdia’
Arcàdia era el nom de la nau del mític capità Harlock i és també el títol que ha triat el barceloní Pol Fuentes per al seu nou treball. Després de liderar els rockers Rosa Luxemburg, va engegar una carrera en solitari caracteritzada per un pop d’autor preciosista i lluminós. Al nou àlbum parla d’una ruptura, però en comptes de tractar-la des del conflicte ho fa sabent que, trencant, es pot assolir un amor més viu. Les 10 cançons les va escriure mentre se separava de la mare del seu fill i intentava inventar una nova manera de ser família: una arcàdia. Terapèutic.
CARASUEÑO
‘I’ll Be Neon Too’
Darrere de Carasueño s’hi amaga el gironí Javier Vicente, un productor establert a Saragossa que va començar la seva carrera a principis de segle amb el grup Big City, amb qui va editar quatre discos. Quan la banda va plegar, Vicente es va muntar el seu estudi i va començar a treballar per a altres i a fer invents per a ell mateix que ara s’han materialitzat a I’ll Be Neon Too, el seu primer disc en solitari on a ritme de pop, electrònica i indie-rock (i amb clares influències de Brian Wilson i Brian Eno) factura temes que retraten la societat actual. Bon debut.
ALBERT FREIXAS
‘Personal/Universal’
Albert Freixas és un músic que va començar la seva carrera professional a principis de segle a Londres –on va residir i formar-se durant vuit anys– per després tornar a Catalunya i formar part de la banda de pop-rock Ix!. El 2016, però, el grup va plegar i Freixas va començar en solitari publicant discos sobretot en anglès. A Personal/Universal, però, la seva quarta referència, ha passat a cantar íntegrament en català amb vuit cançons de pop-rock heterogeni que tant flirtegen amb l’electrònica (“Vulnerables”) com amb el blues (“Pantalles”).
Jordi Sunyer
Primer instrument que vas aprendre a tocar? La bandúrria.
Primer grup/coral del qual vas formar part? La coral Enllaç de Barcelona.
Primer concert? Tocant la flauta de bec al Festí de les Muses a l’Estudi General de Lleida.
Primer disc que vas comprar? El senzill Amore grande, amore libero, d’Il Guardiano del Faro.
Quants discos tens aproximadament? En tinc uns 250 i l’Spotify Premium.
Salva’n tres (de discos). Verges 2007, de Lluís Llach; War Requiem, dirigit pel mateix Britten, i els de Frans Brüggen i Gustav Leonhardt.
Grups o músics de capçalera. Tinc gustos molt variats.
Un concert (com a públic) per recordar. Carmina Burana al Kursaal de Manresa l’any passat.
Jordi Vilarrodà
‘El rei d’Os’
Jo Nesbo
Ed. Proa
Torna l’autor de grans èxits de la novel·la negra nòrdica. I ho fa amb els germans Opgard com a protagonistes d’un relat que transcorre al poble d’Os, que ells dominen. Un, al davant d’un hotel i l’altre, amb els plànols d’un parc d’atraccions preparats. Però l’èxit d’aquest depèn del fet que la nova carretera passi a prop del poble, i quan saben que això no serà s’engega una maquinària diabòlica.
‘Notre-Dame de París’
Victor Hugo
Ed. de 1984
Ara que sentirem a parlar molt de Notre-Dame, amb la culminació de la restauració de la catedral parisenca després de l’incendi, és un bon moment per llegir aquest immens clàssic de la literatura francesa. Ens arriba ara en la traducció al català d’Esther Tallada. Retrobem-nos amb el campaner Quasimodo, la bella ballarina Esmeralda i l’ardiaca Frollo, tres personatges immortals.
‘Somnis de trens’
Denis Johnson
La Segona Perifèria
Són uns quants fets destacats entorn d’aquesta obra: deu anys del segell editorial, trentè títol publicat i primer en català d’aquest autor. I a més, considerat entre les millors novel·les del que portem de segle. La vida d’un home senzill, a principis del segle XX, que talla boscos i fa ponts per fer avançar el ferrocarril als Estats Units. S’ha dit d’aquesta novel·la que és “una epopeia en miniatura”.
‘Si Lenin aixequés el cap’
Albert Botran
Rosa dels Vents
Quan Lenin va morir, Stalin en va fer momificar el cos. És com si les idees del que va ser líder comunista i de la revolució de 1917 a Rússia també haguessin quedat encarcarades. Albert Botran, economista i exdirigent de la CUP, proposa rellegir-les avui anant a la font. I diu que hi descobreix un ideòleg més obert del que sembla, que reclamava “la força i la flexibilitat per començar de zero”.
‘Mare mar’
Marina Montsonís
Ara Llibres
Filla de la Barceloneta i arrelada al barri des de fa cinc generacions, l’autora en reivindica la memòria al mateix temps que en pateix la transformació. I des de fa un temps ho fa a través de la cuina i el peix, amb les receptes però també amb tot el que implicaven de saber popular. Directora de la Cuina del MACBA, ha guanyat amb aquesta obra el premi Ara Llibres de no-ficció.
Agustí Danés
55 milions de batecs fora del cor d’una maRE
Autora: M. Mercè Crous
Lloc i any d’edició: Santa Eugènia de Berga, 2024.
Pàgines: 94
Escriure es fa amb les mans, però les paraules surten del cap. 55 milions de batecs fora del cor d’una mare, de M. Mercè Crous (Santa Eugènia de Berga, 1962), és un llibre ple de paraules escrites amb el cor. És la història de com va viure el greu accident amb bicicleta del seu fill Roger Tuneu el 30 de juny de 2012. Aleshores, tenia 20 anys i estava a punt de participar amb la selecció espanyola d’orientació de BTT al Mundial que es disputava a Hongria. Un esportista amb projecció. Aquell dia organitzava amb il•lusió una cursa de BTT a Santa Eugènia quan, fent el reconeixement de la ruta, va tenir un greu accident. El van trobar inconscient. En un instant va semblar que tot s’esfondrava. Crous relata l’impacte emocional d’aquell moment, les gestions per traslladar-lo en ambulància a Vic i amb helicòpter al Parc Taulí de Sabadell, la gravetat del diagnòstic i la incertesa del desenllaç. Per això, el relat està ple d’emoció: el text traspua el patiment d’una mare, els neguits d’una família, el desig de veure progressos i, al final, com si fos una llum després d’una cursa d’obstacles enmig d’un túnel de foscor, l’esperança en la recuperació amb el pas per l’Institut Guttman, però, també, amb la serenitat per posar-se novament al volant del cotxe, amb la matriculació per estudiar a la UVic-UCC –va acabar obtenint el títol universitari de CAFE–, amb el retorn a la competició amb BTT o amb la participació en curses mítiques com la Titan Desert. Per això, encara que sembli que el llibre és una història en realitat són moltes històries que tenen el valor de ser explicades tal com ragen: M. Mercè Crous s’expressa com a mare, confessa debilitats i expressa pors, però, alhora, mostra fortalesa i exhibeix determinació. Sense dir-ho, ve a explicar que rendir-se no és una opció.
Com afirma l’aventurer Albert Bosch al pròleg del llibre, encara que el protagonista sigui Roger Tuneu, que ho és, aquesta també és la història de “la mare que el va parir”. És a dir, de l’autora: M. Mercè Crous. El fil conductor del llibre, amb el relat també d’un infart que va patir el pare i una lesió de lligaments de la germana, és un cúmul d’adversitats que es converteix gairebé en una lliçó de resistència de la família Tuneu Crous: conjurar-se per superar els entrebancs, aprendre a no defallir i entendre que caure és tornar-se a aixecar. Una i mil vegades.
El format físic posa llum a la foscor.
Isaac Muntadas
El FOMO (les sigles en anglès de Fear of Missing Out) es pot definir com la por de perdre’s una cosa important o emocionant. Un temor que s’incrementa quan tothom en parla a les xarxes socials. Amb l’Alan Wake 2 va sobrevolar-me el FOMO. M’explico. El videojoc de Remedy Entertainment va sortir a la venda el 27 d’octubre de l’any passat, però la desenvolupadora finesa va tenir la brillant idea de no treure al mercat una edició física i només va sortir en digital. Tot i ser un dels candidats al GOTY del 2023, no sortir amb el disc el va castigar en nombre de vendes. L’última xifra donada és d’1,3 milions de còpies i data del febrer d’enguany. No són números top per ser un joc triple A (produït i distribuït per un estudi important). Després d’haver gaudit de la remasterització de la primera part (2021), tenia el hype pels núvols. Remedy va insistir per activa i per passiva que no hi hauria edició física, però rectificar és de savis. Va sortir dimarts i ja té dos DLC (continguts descarregables). Ara cal respondre i comprar-lo, perquè el joc gestat pel bo de Sam Lake, director creatiu de Remedy, val molt la pena.
Si voleu gaudir al màxim de l’experiència i entendre l’argument, és obligatori haver jugat a la primera part. El primer joc narra la història d’un escriptor d’èxit, Alan Wake, que perd la inspiració per escriure la següent novel·la. La seva dona el porta a l’idíl·lic poble de Bright Falls, en una cabanya a Cauldron Lake, perquè li arribin les muses de la inspiració. Total, l’Alice desapareix víctima de la Presència Obscura i l’ha de salvar. Wake va trobant pàgines de la seva obra, escampades per un recorregut lineal, que li revelen el futur. D’un thriller amb tocs d’acció passem a una segona part que és un survival horror clàssic on escasseja la munició i la llum de la llanterna torna a ser clau per eliminar els monstres del camí.
A la segona part, Wake comparteix el protagonisme amb la detectiu Saga Anderson. L’argument versa de la reaparició de l’escriptor després de 13 anys desaparegut, ja que buscant l’Alice és ell qui acaba en una versió fosca de Nova York (el lloc obscur). De fet, la major part del joc se’l passa allà. Es pot anar alternant amb Anderson, que arriba a Bright Falls per resoldre els assassinats perpetrats per la misteriosa Secta de l’Arbre. El joc s’estructura per capítols amb una exploració i trencaclosques brillants. I també hi ha el Lloc Mental, un despatx on la detectiu Anderson pot resoldre els casos policíacs que li van arribant. Alan Wake fa por. El bosc de Watery, el parc d’atraccions de Coffe World o qualsevol part de Nova York (el cinema, el metro o l’hotel) són llocs tenebrosos. I si he d’escollir un moment del joc em quedo amb el capítol tres de l’Alan: Cantem. Una espècie de musical on fa un repàs de per què ha arribat fins al lloc obscur i com ho ha de fer per escapar-ne. I encara una bola extra, hi ha escenes gravades amb actors reals que són de pel·lícula. Sam Lake (Alex Casey), David Harewood (Warlin Door) i Ilkka Villi (Alan Wake) brillen amb llum pròpia.
24 de setembre de 1986 Estrena de Henry, retrato de un asesino Chicago International Film Festival
Jordi Remolins
Per què ens atrauen tant les vides dels psicòpates assassins si cada vegada que escoltem les notícies que protagonitzen ens horroritzem? Doncs no en tinc ni idea, però segur que existeix algun mecanisme als nostres cervells que s’activa quan veiem Charles Manson amb la seva creu gammada marcada al front o Ed Gein col·leccionant cadàvers a la seva granja. De tota manera, si em deixeu jugar a fer de psicòleg sense títol, diria que tots plegats tenim un punt amagat d’enveja quan veiem que altres han estat capaços de portar a la pràctica allò que sovint faríem nosaltres mateixos amb els veïns quan els saludes i no et tornen la salutació, o amb els conductors de vehicles que creuen que posar els quatre intermitents és una mena de carta blanca per aparcar incorrectament on volen.
Brian Lane disseccionava a l’assaig Los carniceros diferents assassins en sèrie segons la modalitat que havien utilitzat per cometre els seus crims. Desmembraments, banys en àcid, incineració, canibalisme o enterraments en calç viva han estat utilitzats per desfer-se dels cadàvers, el principal problema que es presenta quan acabes de liquidar algú. En l’excepcional novel·la El asesino de la carretera, James Ellroy narrava una cursa embogida entre un assassí i un cap de policia, per veure qui matava més innocents.
Però si una pel·lícula va saber remoure els budells, aquesta va ser Henry, retrato de un asesino, on s’explicava part de la vida del psycho-killer Henry Lee Lucas i el seu company de salvatjades Ottis Toole. Gravada amb un pressupost baixíssim i dirigida per John McNaughton, la pel·lícula era tan crua que després de l’estrena al festival de Chicago van prohibir-ne l’exhibició en cinemes fins al 1990. Aquesta circumstància va provocar que fos considerada una cinta de culte, d’aquelles que quan va arribar als videoclubs de Ripoll era un dels objectes més cobejats pels seus clients. Afortunadament entre aquests no hi havia Henry Lee, que en la vida real va matar unes 360 persones. Els seus biògrafs apunten que les seves primeres relacions sexuals van ser amb animals, que abusava de les filles de la dona amb qui es va casar, i que posteriorment va ser amant d’Ottis, el seu amic taradet, piròman i caníbal. Doncs què voleu que us digui. Sort que va néixer a Virgínia i no a la Catalunya profunda.
EL 9 NOU
Joan Millaret i Valls
Cercle vital a la sala d’estar
Robert Zemeckis es basa en la premiada novel·la gràfica de Richard McGuire amb l’ajut del guionista Eric Roth per dirigir la pel·lícula ‘Here’ a partir d’un concepte molt interesant per original i innovador com és el de rodar en un pla fix la història d’una casa posant l’atenció en la sala d’estar com a única localització. A partir d’aquest valuós repte cinematogràfic, el famós cineasta americà crea un bonic trencaclosques mitjançant la superposició de les vivències dels seus diversos habitants alternant diferents temps històrics. El resultat és un encadenat aleatori de fets i personatges centrats especialment en l’entorn familiar en el caliu del saló menjador de l’habitacle tot combinant instants ben encertats i emotius amb altres moments més superficials i sobrers.
Enmig d’aquest mosaic humà sobresurt el protagonisme de Richard Young (Tom Hanks) i Margaret Young (Robin Wright) a través d’una vida sencera que va del seu enamorament i embaràs passant pel seu casament i paternitat fins a la seva separació i posterior retrobament per tancar la quadratura d’un cercle vital. Per fer possible retratar l’evolució dels dos actors i, també, els seus familiars directes, Zemeckis s’ha servit de la tècnica aportada pel mètode Methaphysic Live que permet recrear els personatges en diferents edats de manera hiperrealista sense haver de recórrer a l’ús d’efectes especials. D’altra banda, el rejoveniment de Tom Hanks i Robin Wright mitjançant aquests acurats retocs o l’ús d’efectes digitals per retratar l’entorn natural prehistòric amb cataclismes naturals o els seus dinosaures o els avantpassats indis que vivien en els paratges salvatges on anys després es construiria la casa, li donen a la pel·lícula un caire com de cinema d’animació també.
L’arc històric d’aquest assentament abans de la construcció de la casa protagonista l’any 1900 permet veure l’evolució també de la casa colonial veïna, habitada originalment per William Franklin (Daniel Beetts), fill de Benjamin Franklin, abordant els anys de la independència dels Estats Units de l’Imperi Britànic. I un cop s’ha aixecat l’immoble epicentre de la pel·lícula hi podem trobar diversos propietaris i llogaters com és el cas de la divertida parella dels anys 30 i 40 formada per un inventor de sofàs plegables, Le Beeckman (David Fynn), i la seva dona, la model Stella Beekman (Ophelia Lovibond). El cèlebre director de films tan recordats com ‘Nàufrag’ (2000) o les pel·lícules d’animació ‘Polar Exprés’ (2004) i ‘Conte de Nadal’ (2009) ha reunit trenta anys després del seu oscaritzat èxit ‘Forrest Gump’ a la seva parella protagonista, Hanks i Wright. L’extens repartiment es completa amb actors com Kelly Reilly i Paul Bettany com els pares de Richard Young.
Eva Remolina / AMIC
Ingredients (per a 4 persones):
Elaboració:
Presidenta: Beth Codina
Director editorial: Agustí Danés
Coordinació i redacció: Carles Fiter
Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic
Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers
