Extravagant musical postapocalíptic
Després de competir en la secció oficial de la passada edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, l’extravagant musical postapocalíptic The End, de Joshua Oppenheimer, arriba als cinemes. El director anglo-nord-americà és l’autor del multipremiat documental The Act of Killing (2010) i, també, de La mirada del silencio (2014), que complementava l’anterior documental, ambdós treballs nominats als Oscars a millor documental. Per aquesta coproducció entre Dinamarca, Alemanya, Irlanda i Itàlia, Joshua Oppenheimer abandona el documental compromès per rodar la seva primera pel·lícula de ficció, no exempta de contingut, però.
La història té lloc unes dècades després de la fi del món i està protagonitzada per una família que viu al seu luxós búnquer construït dins d’una mina de sal. En aquest reducte hi conviuen amb certa placidesa els que semblen els últims habitants de la Terra: un pare (Michael Shannon), la mare (Tilda Swinton) i el fill (George MacKay), que ha nascut en aquest forat del qual no ha sortit mai i, per tant, no ha conegut el món exterior.
Aquest nucli familiar viu en companyia també d’una cuinera, un majordom o un metge. Però aquesta aparença d’harmoniosa vida es veurà trastocada amb l’arribada al refugi d’una noia supervivent de l’holocaust (Moses Ingram). The End és una pel·lícula desconcertant que fa gala d’una gran valentia, no li fa por l’atreviment. Es tracta d’un musical profà, amb temes cantats i sense coreografies. Una raresa futurista que intenta parlar, també, del nostre món, a través de les interioritats d’aquest microcosmos familiar. També cal destacar un repartiment encapçalat per Tilda Swinton a l’altura de l’excentricitat que proposa Joshua Oppenheimer.
