
Matèria de Bretanya
Autora: Carmelina Sánchez-Cutillas
Editorial: 3i4
Lloc i any d’edició: València, 1976/2015
Pàgines: 134
Els aniversaris i les commemoracions solen ser bons per recuperar obres literàries que sovint queden arraconades a causa de l’allau de novetats que omplen llibreries, biblioteques, seccions de revistes i diaris… L’any 1975, Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927 – València, 2009) va guanyar el Premi Andròmina de narrativa, dins dels Premis d’Octubre, amb l’obra Matèria de Bretanya.
Per a alguns crítics i estudiosos es tracta d’una novel•la, per a d’altres més aviat és un llibre de memòries clarament autobiogràfic. La considerem com la considerem, el que és clar és que som davant d’una obra clarament literària (per la riquesa de la llengua, per l’estil, pels recursos literaris que la recorren…) en què l’autora recupera la seva infantesa i adolescència a Altea (la Marina Baixa) a través dels records que en guarda, que vol “rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes” (pàg. 29); “perquè els records són així: primer et semblen tan a prop que pots tocar-los amb les mans, i en acabat van fent-se petits petits fins que els oblides” (pàg. 89).
Contra l’oblit, des de la maduresa i des d’una obra poètica i assagística consolidada, Sánchez-Cutillas hi recupera cançons, jocs, topònims, vocabulari, costums…, en definitiva, la vida d’una societat diversa i jerarquitzada, vista des del punt de vista aparentment innocent d’un infant, però amb el rigor i el sentit crític d’un adult. Com assenyala Josepa Cucó i Giner, al “Pròleg a la nova edició” (2015), “en aquesta obra Carmelina Sánchez-Cutillas projecta sobre l’Altea d’altres temps, l’Altea de la seua infantesa, una mirada que recupera de la seva memòria, i per tant de l’oblit, la gent i els quotidians quefers que l’envoltaren en una etapa llunyana i dolça de la seua vida que ens situa al voltant dels anys trenta del segle passat (…) Etnografia riquíssima, delicada, minuciosa, reblida de detalls i de coses petites, amb la sensibilitat sempre a flor de pell” (pàg. 10).
Un llibre que val la pena de llegir, o de rellegir, ja que l’Altea de Carmelina Sánchez-Cutillas pot ser la infantesa de molts altres pobles del País Valencià i, gosaria dir, de molts altres indrets del Mediterrani, més enllà de les nostres fronteres i tot, la qual cosa el converteix en una obra local i alhora universal.