La família Addams guanya pes en una fusió genial de foscor (Miércoles) i llum (Enid)
Els membres de la família Addams van saltar a la fama arran de la sèrie de televisió estrenada el 1964, però la macabra família ja existia des de 26 anys abans.
Eren els protagonistes d’una sèrie de còmics d’una sola vinyeta publicats a la revista The New Yorker pel dibuixant Charles Addams. Amb el pas dels anys, van protagonitzar diverses pel·lícules i sèries, però cap de tant exitosa com Wednesday (2022), dirigida pel mític Tim Burton. Un director de cinema que es caracteritza per produir llargmetratges que barregen la fantasia i l’animació amb un estètica gòtica. La mescla perfecta de terror i aventures divertides.
L’avalen films com Beetlejuice, Malson abans de Nadal, Sleepy Hollow, Charlie i la fàbrica de xocolata o Alícia al país de les meravellas. Wednesday és un spin-off que es basa en les aventures de la filla adolescent dels Addams. Una noia gòtica, sàdica, antisocial, freda com el gel, amb una capacitat deductiva envejable per a la investigació i amb poders psíquics.
Durant la primera temporada, Miércoles Addams és enviada pels seus pares a l’Acadèmia de Nunca Más, una espècie d’internat per a persones que tenen poders sobrenaturals, ja que no s’adapta al col·legi convencional. Allà haurà de resoldre un misteri relacionat amb diversos assassinats que es produeixen a Jericho (Vermont), el poble on s’ubica l’escola. En aquesta segona temporada, la premissa no difereix gaire i la protagonista, encarnada per la brillant (i obscura) Jenna Ortega, torna a l’escola amb un major domini de la seva habilitat, que li fa veure visions del passat i alguna del futur tocant un objecte o a una persona. La seva companya d’habitació, Enid Sinclair (Emma Myers), una dona llop que és l’antítesi de la Miércoles per la seva alegria, una loquacitat excessiva i una vestimenta acolorida, està en perill de mort i l’haurà de salvar.
Els vuit episodis que componen la segona temporada de la sèrie de Netflix es van dividir en dues parts de quatre capítols cadascuna (agost i setembre d’enguany). La temporada té un inici més pausat i va in crescendo amb un final apoteòsic, però destaca per la major presència de la família Addams.
La Morticia (Catherine Zeta-Jones), en Gómez (Luís Guzmán) i en Pugsley (Isaac Ordonez), tenen un pes rellevant en l’argument, sobretot la mare, que té una relació d’amor-odi amb la Miércoles.
El germà també protagonitzarà una trama on es fa amic d’un zombi amb un passat que el connecta directament amb la família Addams. Es troba a faltar més protagonisme de l’Enid en els quatre primers capítols. Una invisibilitat que es corregeix en la segona part. De fet, el capítol 6, on hi ha una aparició estel·lar de Lady Gaga, és un dels millors de la sèrie. L’Enid i la Miércoles s’hauran de posar a la pell de l’altre (espòiler: literalment!) i descobrirem que l’al·lèrgia al color és ben real. Apareixeran velles conegudes, amigues i enemigues, de la primera temporada i també un vell enemic.
Massa previsible en aquest aspecte. Ho milloren els nous antagonistes com el director Barry Dort, un home de bones paraules i intencions dubtoses. I sí, tornem a tenir un ball memorable de l’Enid i l’Agnes DeMille (Evie Templeton), una dona invisible que és el personatge revelació de la temporada.
Fitxa tècnica
Plataforma:
Netflix
Gènere:
Misteri, Terror, Suspens i Humor negre
Llengua Original:
Anglès
Català: No (Només subtítols). Doblada al Castellà
Capítols:
16 (8 capítols T2)
Creadors i guionistes:
Tim Burton / Alfred Gough i Miles Millar
