‘Pedra de tartera’
Maria Barbal / Àurea López
Columna
No hi ha dubte que Pedra de tartera és una de les novel·les més llegides de la literatura catalana contemporània, un relat que s’ha instal·lat en el nostre imaginari i ja es pot considerar clàssic. Ara arriba en un format de novel·la gràfica, il·lustrada per Àurea López. Una forma diferent d’acostar-nos al relat de la vida de la Conxa, des del Pallars a Barcelona i entre les convulsions de la història.
‘Les parts vermelles’
Maggie Nelson
L’Altra Ed.
La californiana Maggie Nelson parteix d’un fet autobiogràfic: la mort de la seva tia, presumptament víctima d’un assassí en sèrie però mai esbrinada del tot, a finals dels anys 60. Un fet que sempre ha planat damunt la família, enmig de silencis. La reobertura inesperada del cas i el judici són el motor que la fa escriure sobre les morts violentes de dones en aquest assaig narratiu.
‘Viladelsac’
Damià Bardera
La Segona Perifèria
Contista i assagista, Damià Bardera ha escrit aquesta única novel·la, publicada per primer cop ara fa deu anys, i ara encertament recuperada. La història d’un nen de ciutat que aterra a casa dels avis, a l’Empordà –un Viladelsac que podria ser ben bé el Viladamat de l’autor–, i que es construeix des d’aquest lloc, i des del conflicte entre la seva brillant imaginació i la vida real dels grans.
‘El maqui que encara lluita’
Enric Garcia Jardí
Ara Llibres
Joan Busquets, de 97 anys, és potser el darrer testimoni viu dels maquis. L’autor del llibre viatja fins al poblet on fa molts anys que viu, al nord de França, per parlar de la seva lluita a la guerrilla, la detenció, la condemna a mort finalment commutada, els anys a les presons franquistes i els intents de fugida, un nou exili… i la lluita pel reconeixement dels maquis.
‘Barcelona, una immersió ràpida’
Ferran Mascarell / Tibidabo Ed.
Com a historiador, com a regidor i com a conseller del govern, Ferran Mascarell és un gran coneixedor de Barcelona. En aquest assaig reflexiona sobre el moment actual de la ciutat, però mirant tant al passat com al futur. Venint des del catalanisme cívic i el republicanisme, als barcelonins d’ara els pertoca decidir cap on ha d’anar la capital catalana, mal encaixada dins l’Estat.
