Hi ha molta gent que deu tenir un aquari a casa i el decora com bonament pot, sovint de sèrie. Alguns, molt pocs, són capaços de recrear-hi paisatges naturals subaquàtics gairebé idíl·lics. Es tracta d’una especialitat batejada com a aquascaping. Bernat Hosta, veí de Seva, n’és tot un mestre. I ho acaba de ratificar obtenint la seva millor posició, el quart lloc, a l’Internacional Aquascaping Layout Context (IAPLC). Té la seu al Japó i està considerat l’autèntic campionat del món de l’especialitat.
Tot va començar fa més de 30 anys, quan van voler comprar un simple aquari per al menjador de casa, a Barcelona. Ell d’entrada va arrufar el nas; “portarà massa feina”, defensava. Però la seva parella el va convèncer: “Me’n cuidaré jo”, li va assegurar. Quan van tenir la peixera a casa, però, se li va destapar una sobtada “passió” pel món del paisatgisme aquàtic. I encara li dura.
Un dels principals ideòlegs a escala mundial de l’aquascaping és el naturalista japonès Takashi Amano, inventor del concepte d’Aquari Natura, amb el qual va donar un gir a la peixera convencional. A base de la combinació de roques, plantes aquàtiques i troncs, la converteix en petites obres d’art natural. La seva empresa, Amano Design Amano, convoca des de fa una vintena d’anys un concurs, l’IAPLC, que acostuma a aplegar uns 2.000 participants d’arreu del món. Són els Oscars de l’aquascaping.
Bernat Hosta ja fa 14 anys que hi concorre. I aquest any ha obtingut la seva millor qualificació: la quarta posició, corresponent a una silver prize, enguany entre 1.600 participants. Ell mateix va anar a recollir el guardó al Japó, la setmana passada. Fins ara el seu millor resultat havia estat el sisè lloc de 2018. L’aquari premiat porta per títol Riu Ges, en deferència a l’Aquarium del Ges, l’establiment de Vic especialitzat en el món de l’aquariofília que li dona suport material i logístic. Al darrere hi ha “una feinada considerable, de moltes hores”, admet Hosta. Actualment ja només en crea un de nou cada any, el que presenta al concurs ja japonès. Com a detall, s’hi presenta sota la bandera d’Andorra “per qüestions de confrontar els meus sentiments de nacionalitat; no és possible escollir Catalunya”.
Actualment coneix molt poca gent al país que es dediqui a l’aquascaping, “com a molt una desena de persones”, la majoria vinculats a través de l’Associació Aquariòfila de Barcelona. Hosta –que després de la pandèmia es va establir a Seva, on la família havia tingut segona residència des de fa 50 anys– ha aconseguit fer-se un nom en aquest singular món de l’aquascaping, fent presentacions i tallers o exercint de jutge en altres concursos d’àmbit internacional.
