Feia gairebé una dècada que Astrio no havia tret nou disc, des del Made in China (Chesapik, 2016). I amb els anys, sense fer cap comiat formal, també havien anat desapareixent dels escenaris. Si algun dia tornaven, havia de ser amb material nou. “Havia defensat molt això, tocar coses noves que te les creguis, però costava trobar la fórmula”, explica el rodenc Santi Serratosa, bateria de la formació. Juntament amb Arecio Smith (teclats) i Santi Careta (guitarra) són els que van començar aquesta aventura ara fa just vint anys.
El balanç d’Astrio són sis discos publicats, i el darrer, Latin Lovers (amb el segell Vida Records), s’estrena formalment aquest divendres a L’Atlàntida. Durant els darrers mesos, ja han estat fent actuacions en directe, com la del festival Artot de Sant Hipòlit de Voltregà, el passat mes de juliol. Tal com va passar aquest dia, Astrio apareixerà a l’escenari amb vestuari d’aire monacal, i amb una escenificació que juga amb el llatí i amb una estètica de celebració litúrgica. Té a veure amb el procés de creació del disc, que es va fer a la casa i estudi d’Arecio Smith, al terme d’Avinyó. Dins d’aquests hi ha l’església de Santa Eugènia de Relat, i provant el so allà van tenir la revelació: “Era el pretext per unificar en un mateix fil allò que estàvem creant”, diu Serratosa. Per a la posada en escena van comptar amb la participació de l’actor i músic Carles Pedragosa, “perquè necessitàvem aquesta mirada des de fora, i hi vam connectar ràpidament”.
El disc conté nou temes, tots excepte un instrumental, i amb títols que juguen amb el llatí: Alea Iacte Est, Simul Numerare, Coito Ergo Sum, Bibit o Putus Romans, l’únic on canten: “Era un repte que teníem, el de posar-nos el micròfon, i aquesta vegada ho havíem de fer”. Dins de l’evolució musical que pertoca en una ja llarga trajectòria, Astrio són perfectament reconeixibles en el seu so particular. Van transitar cap a l’electrònica des d’uns inicis més jazzístics i incorporen ressonàncies de funk, de rap, de psicodèlia o directament ballables. Un eclecticisme que els situa en un punt òptim per tenir cabuda en festivals de tot tipus. De moment, després de la presentació a L’Atlàntida tenen concert a Barcelona, el proper dia 4 de desembre, i perspectives de cara a l’any vinent que s’estan concretant. Cada un dels components, mentrestant, manté la seva personal trajectòria. En el cas de Santi Serratosa, amb la percussió corporal vinculada a la musicoteràpia, que l’ha portat a fer formacions per diversos llocs del món. Fa encara no un mes, va tornar d’impartir cursos a la Xina, Nanjing i Pequín.
