Es defineix com una apassionada de viatjar i descobrir nous llocs. “Fa dos anys vaig anar a Noruega i en vaig quedar completament enamorada”, explica Judit Fontseca, de Granollers, que ha estudiat per ser higienista dental. Retrobar-se amb aquella sensació amb el país escandinau és el que ha portat aquesta nòmada de 25 anys a recórrer bona part del continent europeu amb bicicleta, arrossegant un carro en el qual porta la seva gossa Nina, la seva fidel companya d’aventures.
Un viatge d’uns 2.826 quilòmetres, que són els que separen Granollers de Noruega, i que va començar fa prop d’un mes i mig, un ja llunyà dissabte 12 d’abril. Ho va fer acompanyada de la seva parella, els seus tiets i cosins. De la capital vallesana va posar camí cap a Perpinyà i, de fet, encara és en territori f0rancès.
L’itinerari la portarà per sis estats diferents –Espanya, França, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca i Noruega–, en un viatge que vol centrar en la natura i els paisatges. “Vull conèixer el món i els seus paisatges. Tinc un itinerari que segueixo, però si veig algun poble molt maco, m’hi puc estar una mica més per fer-hi fotos”, reconeix Fontseca. A banda de la seva motivació per conèixer, la seva situació personal també ha estat un dels detonants a fer aquest viatge. “Estic en un moment de la meva vida una mica estancada. I per això crec que ara és el moment idoni per fer un viatge així, que mai havia fet i sempre havia volgut fer”, subratlla.
Sempre ha estat una apassionada a la bicicleta de carretera. Aquest era un bon motiu per emprendre el viatge i estalviar-se costos. “Viatjar amb bicicleta és una manera de moure’s. Així estalvio molts costos de desplaçament. Vaig dormint en càmpings i, sovint, també en platges i parcs”. Fontseca explica que té una aplicació que li marca tots els càmpings i llocs que té en el seu itinerari per poder acampar. Una altra de les opcions que té és fer vivac, i per això porta una tenda de campanya al carro que arrossega.
Precisament, el temps de descans està sent un dels grans condicionants. Fontseca assegura que normalment fa entre 60 i 70 quilòmetres, també a l’espera de la resistència de la seva gossa, amb qui va fer una prova durant dos dies fins al Delta de l’Ebre per veure si s’adaptava. Per ara, admet que no s’ha plantejat abandonar, però sí que reconeix que “hi ha hagut moments complicats, sobretot, amb trams amb molt desnivell”.
En aquest sentit, malgrat el desgast, només ha descansat dos dies sencers. Una necessitat per una qüestió de temps, tenint en compte que s’ha marcat el setembre com a data límit per arribar a Noruega, quan ja no hi fa tan bon temps. Abans, haurà de decidir, una vegada arribi a Dinamarca, si opta per una ruta més cèntrica o una en la qual voreja per la costa.
