Dues pintures sobre taula de fusta datades al segle XVI i procedents de Sant Vicenç de Torelló formen part de la col·lecció del Museu de Pontevedra, a Galícia. Com aquestes obres hi van anar a parar, d’on venien i qui n’era l’autor són les qüestions que ha estudiat en la seva tesi doctoral la historiadora de l’art Estefania Piñol. El seu treball ha permès datar amb més precisió les obres al segle XVI i determinar que, amb tota probabilitat, el seu autor és Perot Gascó, del conegut taller de pintura Gascó, que va treballar a Vic entre 1503 i 1546. Les conclusions del seu treball les va exposar dissabte a Sant Vicenç de Torelló, amb l’Aula de Cultura plena d’un públic amb ganes de descobrir un patrimoni que ni tan sols sabien que pot tenir el seu origen al poble.
El retaule que sí és conegut és el de Sant Vicenç, procedent de l’ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, que també és obra de Perot Gascó i que s’exhibeix com una de les joies del MEV, Museu d’Art Medieval de Vic. Però aquest és un altre: són dues taules, cada una amb dues escenes i havien format part d’una obra més gran: “Un retaule que no sabem quina figura central devia tenir, possiblement la Mare de Déu”, diu Piñol. La part que n’ha quedat són els laterals. A tot arreu, ha constat durant anys com a obra anònima. Per l’autora de l’estudi no hi ha cap dubte, comparant-la amb altres obres del taller Gascó, que va sortir d’aquest obrador que arrenca la seva activitat a Vic a principis del segle XVI quan s’hi estableix el pintor navarrès Joan Gascó. El succeirà el seu fill Perot des de l’any 1529 fins la seva mort el 1546. “S’hi reconeix l’estil del fill, amb figures més estilitzades”, en la transició del gòtic al Renaixement i amb aire italianitzant. Fins i tot els detalls dels fons de les taules o dels plecs dels vestits concorden exactament amb altres obres de Perot Gascó. D’aquesta no n’hi ha, però, cap document que digui qui la va encarregar i per a quina església.
Com s’ha relacionat amb Sant Vicenç de Torelló? Aquest mèrit s’ha d’atribuir en bona part a Josep Puiggarí (1821-1903), un barceloní que era advocat de professió però historiador de l’art de vocació. “Estava molt interessat, sobretot, en la història de la indumentària” i va deixar inèdit un monumental Estudio de indumentaria española, que avui és encara un referent. Puiggarí dibuixava molt bé i els seus dibuixos donen la pista. Entre els anys 1850 i 1860 dibuixa un esbós de Sant Vicenç de Torelló, i al cap d’un temps, en un article publicat a la revista L’Avenç l’any 1883, parla del retaule “de la vida de Nostra Senyora”, unes pintures que ha vist “arraconades en una porxada”. Les veu, li criden l’atenció i les dibuixa, l’article s’acompanya d’un gravat “i per això hem pogut identificar-les”. Aquests dibuixos que en fa, avui propietat de la Real Academia de San Fernando igual que tot el fons de Puiggarí, són inequívocs. El retaule que ell va veure és el que avui hi ha al Museu de Pontevedra. Puiggarí afina quan parla d’“estil italià” en el retaule.
L’any 1867, en tot cas, les pintures ja no són a Sant Vicenç. Formen part d’un conjunt d’obres que el poeta i periodista Augusto Ferrán Forniés ven al Museu de la Trinidad, el que més endavant serà el Museu del Prado de Madrid. “Les havia comprat, les havia heretat? Això no ho sabem”, explica Piñol. L’any 1944, el Museu del Prado escampa algunes obres del seu fons que no té exposades a altres museus de l’Estat, i les taules de Perot Gascó fan camí a Pontevedra, etiquetades com a obra d’un anónimo castellano. Actualment és on continuen. El Prado, per cert, ja accepta ara que són de Perot Gascó. “La investigació queda oberta, però tot el que hem pogut saber fins ara és coherent”, explicava Piñol. El misteri continua essent on estaven les pintures abans que Puiggarí les veiés en aquella “porxada”.
EL MEV I ELS GASCÓ
El MEV és el museu on hi ha més obra dels Gascó, i en els últims anys s’ha aprofundit en el seu estudi i se n’ha fet créixer la col·lecció. L’any 2012, es va adquirir una pintura sortida del taller que representa Sant Bartomeu i que havia sortit a subhasta, després d’haver format part de la col·lecció de l’empresari Andreu Colomer Munmany. Per a aquesta ocasió es va habilitar una sala per mostrar juntes les obres dels Gascó dins del MEV. L’any 2021 s’hi va incorporar una nova peça, la taula La Sagrada Família amb Sant Joanet, obra de Perot Gascó, cedida pel col·leccionista Joan-Artur Roura. Entre les altres obres que conserva hi ha l’emblemàtica Santa Faç de Joan Gascó o fragments del retaule de Sant Joan de Fàbregues.
El coneixement del taller vigatà, que va ser molt actiu i va omplir d’obres les esglésies osonenques, va avançar també amb la publicació d’una monografia de l’historiador de l’art centellenc Miquel Mirambell, La pintura del segle XVI a Vic i el taller dels Gascó (Patronat d’Estudis Osonencs). Hi hauria la possibilitat que el MEV demanés les taules que són a Pontevedra? El Museu del Prado és, en tot cas, qui hauria d’autoritzar la cessió. Miquel Mirambell no veuria desencertat que el MEV en sol·licités la cessió. L’especialista centellenc insisteix en l’enigma que encara hi ha sobre la procedència de l’obra.
