‘Lost Generation’ RCA, 1975
El músic dels Hostalets de Balenyà Elliott Murphy –al seu DNI o el que sigui posa que va néixer a Nova York però tothom sap que és mig osonenc– va debutar discogràficament amb 25 anys publicant Aquashow. El treball va ser ben acollit per la crítica, que el va batejar com el nou Dylan, però va ser un fracàs comercial. I per intentar que a la segona anés la vençuda, Murphy va canviar de companyia discogràfica i va anar a gravar el segon a Los Angeles amb un grup de músics d’estudi comandats per Paul A. Rothchild, productor de The Doors. I allà, ara fa exactament mig segle, va enregistrar per a la posteritat temes eterns com “Hollywood”, “Lost Generation” o “Visions of the Night”, amb lletres dylanianes plenes de referents literaris i culturals. La portada, sobretot amb ulls d’avui, és terrible, amb un Elliott que no sabem si volia anar d’àngel o de dolent de la pel·lícula però l’important és a un interior on musicalment s’aprofita tot. Malgrat que el disc és imprescindible, Lost Generation tampoc li va servir per entrar a la primera divisió de l’star system rocker mundial. És evident que el de Murphy és un dels casos més sagnants d’infravaloració a la història del rock. Però si no fos així, potser mai s’hauria convertit en fill adoptiu dels Hostalets de Balenyà. I si encara no n’és, que l’hi facin. Seria l’excusa perfecta per a un nou bolo a casa seva.
