‘Barcelona Gener de 1976’
Movieplay, 1976
Aquest proper mes de gener farà mig segle dels mítics tres concerts que Lluís Llach va fer al Palau d’Esports de Montjuïc, a Barcelona. Després de tres anys d’exili, i amb Franco ja enterrat, Llach va poder tornar a cantar a Catalunya en un acte que va anar molt més enllà del simple fet musical. El concert, i el disc que se’n va editar poc després, és un document històric imprescindible per entendre com van ser els primers passos d’una transició que aleshores estava a les beceroles –en això tampoc hem avançat gaire– i amb la censura encara activa. Aquell dia, però, Llach va tocar el que va voler.
Un dels moments més emotius va ser quan va començar a cantar Silenci, una peça que gairebé mai havia cantat en directe però que el públic se sabia de memòria. A Llach se li va trencar la veu d’emoció en sentir com la gent entonava “que no em sap cap greu dur la boca tancada, sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules”. Pell de gallina. I parlant de gallines, al disc també hi ha La gallineta i L’estaca, un símbol de reivindicació i lluita. Pel que fa a la gravació, el so és prou digne i fidel al que van ser els concerts tot i que hi ha retallades en els comentaris de Llach. I per celebrar com cal el mig segle d’aquesta obra d’art, aquest gener el Palau de la Música Catalana acollirà dos recitals reproduint aquell concert amb Gemma Humet i Joan Reig (Els Pets) fent del mestre.
