M-Clan
‘Un buen momento’
Dro-Atlantic, 1995
A mitjans dels anys 90 va ressorgir el rock clàssic i sureny amb arrels als anys 70 gràcies a bandes com els extraordinaris The Black Crowes o The Screamin’ Cheetah Wheelies. A nivell ibèric, però, aquesta resurrecció no es veia per enlloc fins que el 1995 van aparèixer els murcians M-Clan amb un primer disc brutal.
Per primera vegada a la història, un grup que cantava en espanyol sonava com un grup de rock nord-americà. Com s’ho van fer? Doncs primer de tot anant a gravar a Memphis i fitxant Jeff Powell de productor. I segon, comptant amb uns músics de primeríssim nivell amb Ricardo Ruipérez i Santi Campillo a les guitarres, Íñigo Uribe als teclats, Juan Antonio Otero a la bateria, Pascual Saura al baix i, sobretot, Carlos Tarque a la veu.
Una veu rovellada i rockera com poques que encara avui no té res a envejar a les que ens arriben des de l’altra banda del bassal. Aquell primer disc va ser tota una revolució, amb peces com En mis manos, Perdido en la ciudad, Donde el río hierve o la psicodèlica Ron vudú, que durava gairebé nou minuts. Més endavant, M-Clan es va estovar i va empopir el seu discurs fins a convertir-se en una de les bandes més destacades i supervendes del panorama estatal gràcies a èxits com Carolina. Ah! Per al 2026, ara ja només amb Ruipérez i Tarque de la formació original, el grup ha anunciat que celebrarà el 30è aniversari tornant a la carretera amb una gira revival. Jo no me la perdré.
