‘El disc 1 de Pomada’
Autoeditat, 2000
A finals dels anys 90 els sabadellencs Helena Casas (pandereta i veus) i Carles Belda (acordió i veus) es van unir per crear Pomada, un grup de folk de vida efímera però que va marcar tota una generació tant pel que fa a música com pel tarannà i la manera de funcionar. Per començar, la banda anava a la seva i operava de manera totalment independent. El disc se’l van autoeditar i de bon principi només es podia adquirir als seus bolos. Ni discogràfiques, ni intermediaris, ni històries. Tot pel dret. Com la música que facturaven. I el disc és una autèntica revolució i va servir per treure la pols a una etiqueta, la de música folk o tradicional, que portava anys anant de bracet amb la naftalina. A part de ser un divertimento total (moltes cançons s’entrellacen, hi ha sorollets, paròdies, homenatges encoberts a temes mítics del repertori català…), és una barreja explosiva de folk i cançó popular que arrenca amb En Pere Gallerí i que no acaba fins 17 talls més tard amb Què sents?. I a gairebé arreu només hi sona l’acordió de Belda, la pandereta de Casas i dues veus lliures i imperfectes però que casaven a la perfecció. La producció de Xavier Batllés, amb Oriol Casas fent algunes bases i programacions, és de llibre. I el disc, un quart de segle després, continua sonant avantguardista i essent del tot imprescindible. Que bé que es posa una bona Pomada a l’estiu…
