TRACY CHAPMAN
‘Tracy Chapman’
Elektra, 1988
El 1988, en plena època de música disco, aquest primer disc de Tracy Chapman, sense nom, va causar furor. Una noia de 24 anys, negra, armada d’una guitarra acústica i una veu molt personal, va tornar a posar de moda la música folk de protesta. Una cantautora. En molts moments ens fa recordar els primers discos de Bob Dylan, més o menys, però a la guitarra acústica de la cantant, sempre en primer pla i que sona de meravella, amb molta força, l’acompanyen en diversos passatges algun violí, una guitarra steel i, sobretot, una bateria molt potent.
El disc, sorprenentment, va tenir un gran èxit, va vendre uns 20 milions de còpies a tot el món i va guanyar tres Grammys, entre els quals, el millor disc de folk i ella la millor veu femenina de l’any. La majoria de temes són reivindicatius i les lletres parlen dels més marginats, com la cançó que obre el disc, “Talkin’ Bout a Revolution”, que és preciosa i on Tracy diu que la revolució no es pot fer amb xiuxiuejos. I tot seguit, arriba el tema estrella de l’àlbum, “Fast Car”, que explica la història d’una dona treballadora que no pot sortir de la pobresa. A part de temes socials i reivindicatius, al disc també hi ha alguna cançó d’amor, com “Baby Can I Hold You”, molt trista. Tracy Chapman no va tornar a repetir ni l’èxit ni la qualitat del seu primer disc, però l’any 2005 s’hi va acostar molt amb Where You Live.
