Josep Maria Miró és avui, possiblement, el dramaturg català amb més projecció internacional. L’any 2012, quan va estrenar El principi d’Arquimedes, ja tenia una producció considerable, però li faltava l’empenta definitiva. L’obra que el va projectar va ser precisament aquesta, però a Catalunya es va estrenar a la Sala Beckett i després només se’n van fer quatre representacions més. Ara ja suma 43 muntatges i traduccions a 20 idiomes, i torna als escenaris catalans. Ho farà de la mà de Leonardo V., Granados, un jove dramaturg de Vic. Des de la setmana passada i fins al final d’abril es pot veure a l’Espai Texas de Barcelona.
Les millors històries comencen a vegades per casualitats. El gener de 2018, Miró va fer una classe magistral a l’Espai ETC de Vic sobre l’escriptura teatral, i Granados hi va assistir. Havia començat en el teatre amateur a Escènic Vic amb Jordi Arqués, i estudiava a l’Institut del Teatre. “Aquell dia va parlar, precisament, d’El principi d’Arquimedes”, recorda. D’allà va venir un curs amb Miró a la Beckett, i una relació professional i d’amistat. Quan l’Espai Texas es va proposar de recuperar l’obra, li van fer la proposta a Miró de dirigir-la, com en l’estrena. Però ell va preferir que fos algú més jove, “d’una altra generació, que donés una nova mirada al text”, i li va demanar a Granados.
El nou director no ha volgut veure ni el muntatge original ni cap dels altres “per no contaminar-me”. Rellegint el text, es va adonar que “es manté vigent, i potser més que abans i tot”. La situació es dona en una piscina, on un grup infantil està aprenent a nedar amb un monitor. Quan un dels nens no vol tirar-se a l’aigua i aquest l’abraça i li fa un petó perquè estigui tranquil, es desencadena el conflicte, amb pares i mares i la directora del club de natació. En el rerefons, el fantasma de la pederàstia. Però Granados entén que aquest és només el punt de partida per anar encara més a fons. “S’hi parla del dilema entre la llibertat i la seguretat, de si una societat més controlada és més segura.” Miró l’escriu en els anys posteriors a la caiguda de les Torres Bessones, quan “la por s’havia escampat com un virus” i tots ens començàvem a relacionar amb aquest filtre. Hi surt la cultura de la cancel·lació i com aquesta té la màxima expressió a les xarxes, en una escena final que l’autor ha modificat perquè hi fossin presents. La por a l’acusació ha d’impedir d’expressar un afecte sense malícia? Com és habitual, Miró planteja preguntes, no pontifica respostes.
Per al repartiment, Granados ha optat pel jove Marc Tarrida en el paper del monitor de natació; la veterania d’una Sara Monclús com a directora del club, “una combinació de fortalesa i fragilitat”; Jordi Coll Serra com a pare del nen, i Enric Balbàs com a company del protagonista. “Intèrprets disposats tots ells a posar-se en risc teatralment.” Després de les representacions a l’Espai Texas, el muntatge sortirà de gira per Catalunya. I Leonardo V. Granados espera que pugui passar per escenaris osonencs.
