• Compartir

El Glühwein: el vi calent especiat que beuen als països europeus

12 de desembre de 2025

El Glühwein és un vi calent especiat, generalment elaborat a partir de vi negre i que s’aromatitza amb una combinació clàssica d’espècies i ingredients com:

  • Canyella
  • Clau d’olor
  • Anís estrellat
  • Pela de taronja o llimona
  • Sucre o mel
  • Nou moscada
  • Cardamom (en algunes variants)

El resultat és una beguda dolça, perfumada i reconfortant, ideal per combatre el fred.El Glühwein és especialment popular a Alemanya, Àustria i Suïssa, on és consumit massivament als tradicionals mercats de Nadal (Weihnachtsmärkte). Tot i això, la seva popularitat s’ha estès a molts altres països europeus com:

  • França (on es coneix com a vin chaud)
  • Països escandinaus (amb versions locals com el glögg)
  • República Txeca i Hongria
  • El Regne Unit (mulled wine)

També s’ha convertit en una beguda habitual a molts esdeveniments hivernals, pistes d’esquí i celebracions de Nadal privades.Beure Glühwein no és només degustar una beguda: és participar d’una tradició social i cultural.

A Alemanya i Àustria, és habitual beure’l en tasses de ceràmica decorades que sovint es poden retornar o quedar-se com a record. Les persones es reuneixen al voltant de parades il·luminades, conversen, mengen dolços típics i celebren l’esperit nadalenc mentre es mantenen calentes amb aquesta beguda.

Les arrels del Glühwein són antigues. Ja en temps de l’Imperi Romà existia el vi especiat calent, anomenat conditum paradoxum, que s’estenia per gran part d’Europa. Els romans van introduir la pràctica d’escalfar i aromatitzar el vi per millorar-ne el sabor i conservar-lo.

A l’edat mitjana, aquesta tradició va evolucionar en els regnes germànics, on s’afegien espècies exòtiques importades a través de les rutes comercials. El terme Glühwein significa literalment “vi brillant” o “vi incandescent”, fent referència al procés d’escalfar-lo.

Els primers testimonis documentals de Glühwein daten del segle XV, quan els nobles el preparaven per mostrar riquesa, atès que les espècies eren un luxe.

Amb el temps, la tradició va passar al poble i es va vincular a la celebració de Nadal, fins a convertir-se en la beguda hivernal per excel·lència que coneixem avui.

  • Compartir