Encara hi ha molts ripollesos que recorden amb dolor l’escena: a la plaça Gran, els mobles amuntegats de La Lira quan aquesta entitat va ser desnonada de la seva seu, l’any 1981. A dins hi quedaven els records de les entitats que hi tenien la seva seu, del bar i, sobretot, del teatre que havia estat un lloc de trobada fonamental per a la societat ripollesa i seu –entre d’altres– de l’Agrupació Teatral Marià Font.
Al cap dels anys, en un llarg i rocambolesc procés d’anades i vingudes judicials i polítiques, l’antic edifici de La Lira va anar a terra i al seu solar s’hi va construir l’actual espai cobert que porta aquest nom, amb una sala polivalent semisoterrada. I és justament aquí on aquest cap de setmana actuarà l’Agrupació Teatral Marià Font. Un retorn a casa, uns metres per sota d’on havien estat, per estrenar La Lira: pols i espectres, un muntatge escrit i dirigit per Ramon Prat que fa referència a la mateixa història de l’entitat. “És la reinauguració de La Lira”, explica Maria Soldevila, que havia actuat de jove a l’escenari original.
El text de Prat pren com a imatges la pols, “la pols de l’enderroc”, i els espectres “que es van quedar aquí”. I per això creu que “només té sentit representat aquí, en aquest espai, perquè en el fons és la història de l’agrupació”. La va començar a escriure ara fa cinc anys, durant la pandèmia, amb els seus records de quan era petit i també havia estat a l’escenari, fent de pastor petit als Pastorets. I de la mà del seu pare, que era apuntador del teatre. “Per això l’obra reivindica també els apuntadors.” En la representació hi intervé més d’una vintena d’actors, que es mouran en un escenari creat al mig de la sala, amb el públic a banda i banda. I al fons, una barra clàssica de bar que recorda la històrica del cafè de La Lira. “Així els que van ser testimonis d’aquell moment el podran reviure, i els que no, en sabran la història.” Les representacions de La Lira: pols i espectres seran tres, divendres a les 9 del vespre i dissabte i diumenge a les 7, amb un màxim de 80 espectadors per a cada sessió.
L’Agrupació Teatral Marià Font, amb més de 70 anys d’història, va prendre el nom d’un dels seus fundadors quan aquest va morir. Abans era el Quadre Escènic de l’Acadèmia Catòlica, és a dir, la secció teatral de l’entitat. Com en tants d’altres llocs, a Ripoll l’associacionisme cultural havia viscut una època d’esplendor des de finals del segle XIX amb tres entitats representatives: el Casino, la Cooperativa La Económica i l’Acadèmia Catòlica. La primera, seu dels industrials, la segona d’inspiració popular i la tercera, dels sectors més lligats a l’Església. La desaparició de les dues primeres va deixar La Lira com a única, des de mitjans del segle XX. Va aglutinar gent de totes les procedències i va acollir tres entitats en el seu edifici, entre la plaça Gran i el carrer Verdaguer. “Al desaparèixer, Ripoll va quedar orfe de focus cultural”, diu Maria Soldevila.
Paradoxalment, la sala que ara acollirà l’Agrupació Teatral Marià Font ja duia el seu nom des que es va inaugurar el nou espai de La Lira, l’any 2010. Però mai no l’havien pogut fer servir. Fins fa poc acollia el Club Tennis Taula Ripoll, que ara s’ha traslladat al pavelló municipal d’esports.
