En acústic i amb la proximitat del públic, la Dharma tornarà a Balenyà diumenge. El 17 d’agost de 1994 hi van actuar en el primer concert que organitzava el col·lectiu KOK, i ara serà pel concert número cent. Entremig, una llarga trajectòria d’aquest grup d’aficionats a la música que han aconseguit portar al seu poble figures nacionals i internacionals, en un exemple de continuïtat únic a Osona. El KOK celebrarà el seu centenari a la sala Rockòdrom, a La Pista, en dues actuacions a les 5 i a les 7 de la tarda. Per a aquesta segona, les entrades ja s’han exhaurit.
Miquel Solà, actual coordinador del KOK, recorda l’inici. Un grup de joves feia gestions amb l’Ajuntament perquè volien fer concerts, A ell el van anar a buscar perquè ja tenia experiència: havia estat un dels impulsors de la recuperació del Carnaval a Centelles. És un apassionat de la música i s’hi va enganxar, i encara hi és. El KOK, que inicialment eren les sigles de Kol·lectiu Organitzador de Koncerts, es va formar amb músics com Pep Sallent i Marc Puigdomènech (Boys Damm), Ignasi Gilabert, el periodista Vicenç Bigas… i Toni Mas, exregidor de Cultura que sempre els va ajudar. “Vam arribar a ser una trentena, ara som nou persones que continuem.” Sempre sense ànim de lucre i amb l’objectiu de portar a Balenyà propostes musicals de qualitat.
Se n’han sortit. N’han fet de petit format i d’altres de més grans. “Vam començar en aquell primer concert amb Els Pets i la Dharma, eren els anys d’esclat del rock català, veníem del concert del Palau Sant Jordi del 1991.” De casa, passarien per Balenyà Els Catarres quan encara eren Wolfish, i quan ja eren un dels grups punters del país, Sopa de Cabra en la seva primera gira de comiat, Mazoni, Cesc Freixas, i els osonencs com Joana Serrat o Roger Usart. En una època, van trobar un filó en els grans clàssics del rock dur ibèric, des de Barón Rojo fins a Barricada, Obús, Los Suaves o Leño, i d’altres territoris sonors com Loquillo, la Vargas Blues Band. “Sempre miràvem d’introduir-hi els grups de casa, per exemple Barricada va actuar amb els Strip de l’Esquirol.” Però sens dubte una de les marques de la casa del KOK han estat els cantautors rockers nord-americans, i en especial Elliott Murphy, que ha arribat a actuar en més d’una dotzena d’ocasions i en diversos formats a Balenyà. I darrere d’ell, Willie Nil –que tornarà al mes de març en el concert número 101– o Joe Grushecky. I la vena folk amb Perla Batalla, Larry Campbell, The Guthrie Familly… Però sens dubte la fita que els quedarà gravada a la memòria serà la d’haver pogut portar a Balenyà grans estrelles de la música en el concert “Acords amb Leonard Cohen”, que homenatjava el gran cantautor canadenc. Al pavelló, el 12 de gener de 2007, van desfilar per l’escenari Jackson Browne, John Cale, Adam Cohen –el fill de l’homenatjat–, Cristina Rosenvinge, Toti Soler, Duquende, Santiago Auserón… Una constel·lació musical irrepetible. “Són coses que només passen un cop a la vida”, diu Solà. El miracle va ser possible gràcies a la connexió que tenien amb el periodista i productor musical Alberto Manzano.
Els temps han canviat, i els directes s’empetiteixen a tot arreu, excepte als grans festivals. El KOK té una línia més propera, la programació de sales, la que en aquest moment pateix més per falta de públic. “Veient els festivals, pot semblar que la música en directe té una salut increïble, i no ho és tant.” El KOK aprofita totes les escletxes d’oportunitat que troba, “com el concert de la Dharma de diumenge, ells buscaven aquest format petit d’hivern i nosaltres els volíem a ells”. Juguen amb els espais que els cedeix l’Ajuntament, com el Rockòdrom de La Pista –encara que no estigui adequat ben bé com a sala– o l’Ateneu, que té un aforament petit. “Tenim una edat, excepte alguna incorporació més jove, però la il·lusió del primer dia”, afirma Miquel Solà.
