A Ferran Garcia li va caure a les mans un anunci publicat a La Vanguardia, a principis del segle XX, en què es buscava un esclau que s’havia escapat del seu propietari. A Catalunya, doncs, també existia aquesta realitat. I a Osona en concret, hi havia famílies amb propietats a la Guinea Equatorial, relacionades amb el conreu del cacau, que disposaven de mà d’obra esclava. Ja tenia un dels motors de Sau (Ed. Males Herbes), la seva quarta novel·la, que aquesta setmana ha sortit a la llum.
La família osonenca, els Sala de Bruc, creada per Ferran Garcia, acaba deixant les plantacions i tornant a Osona. Entre la filla del terratinent i un esclau guineà ha aparegut un amor. Venen de l’Àfrica amb dues esclaves, una àvia i una neta, “i amb un fantasma” amb el qual parlen amb naturalitat. S’estableixen a Folgueroles i aquí comença una altra història. Aquesta té com a escenari Sant Romà de Sau, al cap d’uns anys, quan els habitants del poble n’han de marxar per fer el pantà. Ara els personatges són dos amics que, amb una mort pel mig, pugen als seus cavalls com si fossin fills d’una altra època i es posin a cavalcar. “Les dues històries es troben”, diu l’autor. El lector ho podrà descobrir en les gairebé quatre-centes pàgines d’un relat que, com els anteriors de Ferran Garcia, “té un punt mític, o mitològic”, però a la vegada un arrelament concret a un lloc, a Osona. “Quan escric necessito allunyar-me en el temps, em costaria parlar del present, però l’espai ha de ser el que conec, soc curós en el detall i fantasiós en la resta”, explica.
Sau és una novel·la que el seu creador considera “menys fosca” que les anteriors. De Guilleries, per exemple, se’n recorda la violència present en l’entorn de les guerres carlines, i també el pes de la culpa. A Sau, si un tema central hi destaca, i fa de fil conductor entre els dos moments i les dues històries, és el de l’enyor. “Diuen que l’emoció més potent que experimentem és la de la por, però jo crec que la segona és l’enyor, l’enyor en aquest cas de la llar, d’un lloc on s’està bé.” L’enyor que els que han de marxar de Sant Romà de Sau ja experimentaven abans de sortir-ne. Però potser hi ha també “un enyor d’allò que no s’ha tingut mai”. L’altre gran tema és l’amor, que hi va lligat “perquè estimar acostuma a ser un sinònim d’enyorar”. Gràcies a l’amor en el sentit més ampli, a una mà que t’aguanti amb fermesa, es pot anar fins al llindar del precipici i “mirar en el teu propi abisme”.
AL NOSTRE CONTEXT
Des de gairebé els seus inicis com a escriptor, Ferran Garcia va trobar un fil que l’atreia: “Agafar tòpics i traslladar-los al nostre context”. Igual com va fer-ho a Blàsfèmia amb els freak show, o a Guilleries amb el western, a Sau ho fa amb una història on hi ha l’esclavatge al rerefons. No es tracta de fer aquesta transposició de forma automàtica, sinó d’empeltar les històries universals en l’ambient català. La seva ambició amagada és la de “generar folklore”, i que un dia els arguments de les seves novel·les s’expliquin com si fossin part d’una memòria popular.
