ANTONI PUIG GAIRALT. Arquitecte humanista (1888-1935)
Autora: Marta Cervelló Casanova
Editorial: Viena edicions
Lloc i any d’edició: Barcelona, setembre de 2024
Nombre de pàgines: 211
Antoni Puig Gairalt va ser una figura clau de l’arquitectura catalana, en els anys de transició del noucentisme al racionalisme. La fàbrica Mirurgia (1928-1930), als carrers Mallorca-Nàpols, de Barcelona, és segurament l’edifici de major relleu dels que va projectar, i que escenifica el canvi de cicle harmonitzant la decantació final del noucentisme amb l’entrada del moviment modern, incloent detalls d’ornamentació d’art-déco i aconseguint una arquitectura representativa, industrial i funcional.
Puig Gairalt també va destacar com a pianista, acompanyant en ocasions Pau Casals, a qui li va edificar la casa i jardins a San Salvador.
Marta Cervelló és neboda-neta seva i estructura aquest llibre a partir de la trobada dels diaris íntims de Puig Gairalt, que havien estat amagats per la seva família a causa de la condició homosexual de l’arquitecte. En aquests diaris, que abasten des de l’any 1928 fins al 1935, es descriuen les seves inquietuds professionals, els apunts de viatges, les lectures i també els seus afers íntims. Aquestes darreres exposicions explicarien el perquè aquests diaris havien quedat ocults i exclosos de la seva documentació professional, dipositada i catalogada en l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
L’arquitecta Marta Cervelló ha estat sòcia del despatx d’arquitectura MAP Arquitectes, liderat per l’arquitecte Josep Lluís Mateo, amb una reconeguda activitat en els àmbits català i internacional. Membre de la Junta de Govern dels òrgans centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Ha publicat el llibre Barcelona: Guia d’arquitectura moderna, juntament amb Maurici Pla, Manuel Gausa i Ricardo Devesa.
Aquesta diversa trajectòria en les corporacions professionals i en l’exercici liberal de l’arquitectura en un despatx de prestigi li dona una perspectiva prou àmplia per anar desgranant –en aquest llibre i a partir dels diaris personals de Puig Gairalt– una mirada polièdrica respecte dels seus anys de formació, la vida professional, l’entorn de les arts i la vida social barcelonesa, en un conjunt de capítols breus, diversos i lluminosos, complementats encertadament amb fotografies de l’època, esbossos i plànols d’obres de Puig Gairalt.
Antoni Puig Gairalt, arquitecte i humanista és, en definitiva, un llibre molt recomanable per a aquells professionals – arquitectes i arquitectes tècnics, entre d’altres– interessats a conèixer un moment clau de l’arquitectura catalana, en la transició del noucentisme al moviment modern, però també pot atraure a qui busqui un retrat prou encertat del món artístic, cultural i social de la Barcelona en els anys de la Segona República.
