Dona, vida i llibertat
Acaba d’arribar als nostres cinemes La semilla de la higuera sagrada, de Mohammad Rasoulof, després d’aconseguir el Premi Especial del Jurat de Canes. L’última pel·lícula d’aquest cineasta iranià refugiat ara a Alemanya, després d’exiliar-se del seu país a causa d’una sentència que el condemnava a vuit anys de presó, confiscació de patrimoni i rebre diverses fuetades, és també la candidata per Alemanya als Oscars a millor pel·lícula estrangera. Abans de fer el salt a la secció oficial del Festival de Canes, el director iranià ja havia competit en anteriors ocasions en la secció paral·lela Una Certa Mirada amb films com Au Revoir (2011) –premi a millor direcció–, Manuscripts Don’t Burn (2013) i A Man of Integrity (2017) –premi del jurat.
Es tracta d’una compromesa pel·lícula de denúncia que traça un paral·lelisme entra la revolta popular de 2022 de l’Iran teocràtic sota el lema “Dona, vida i llibertat” amb el drama creixent de la situació d’unes dones concretes en un àmbit domèstic presidit per un pare despòtic, jutge instructor del règim i, per tant, peça de l’engranatge repressiu del govern iranià. El resultat final és una esplèndida pel·lícula, rodada de forma secreta a l’Iran, que pren el pols a l’agitació política feminista del seu país i planteja una situació de ficció per explorar com aquest conflicte nacional afecta la relació del pare, Iman (Missagh Zareh), amb la seva dona, Najmeh (Soheila Golestani), i les seves dues filles joves, Rezvan (Masha Rostami) i Sana (Setareh Maleki).
Una pel·lícula que juga constantment a l’al·legoria, acaba desplaçant-se de Teheran a les zones rurals per acabar d’aprofundir en el vessant autoritari i fanatitzat del pare envers les dones de casa seva en una clara analogia entre patriarcat i règim dictatorial i misogin. No cal dir que La semilla de la higuera sagrada evidencia una càrrega extracinematogràfica evident com a símbol polític dels represaliats pel règim iranià. El mateix Rasoulof va aprofitar la seva estada a Canes per denunciar que els actors de la seva pel·lícula Soheila Golestani i Missagh Zareh no se’ls va permetre sortir del país, a diferència dels altres membres de l’equip artístic que van poder fugir.
