Del Japó, protagonista de les primeres sessions, a l’Índia, que aquest dissabte protagonitzarà la darrera nit multitudinària. Un viatge per l’Àsia que Vic està fent aquesta setmana en la 21a edició del Festival Nits de Cinema Oriental en companyia d’una gran quantitat de públic. El que ha omplert cada nit la Bassa dels Hermanos en la imatge clàssica del festival i el que també ha desfilat durant el dia per L’Atlàntida, on tenen lloc la resta de sessions.
La història estiuenca i d’amistat Sabajakan va ser la primera en l’escenari més popular, però durant el dia ja s’havien pogut veure a L’Atlàntida films que poden optar a premi, com l’homenatge al cinema casolà de Singles, de Kazuya Konaka. Dimecres passava per la pantalla Back Home, història d’un nen que a vegades també veu morts i que es barreja amb mitologia xinesa tradicional, en aquesta producció procedent de Hong Kong. A la nit la Bassa es tornava a omplir amb la seqüela de la història coreana d’espases i alienígenes Alienoid (la primera de la sèrie s’havia pogut veure el dia abans). Aquest dijous s’esperava el tancament de la jornada de l’acció policial de Hunt the Wicked, també hongkonguesa i en première internacional. Cada vegada hi ha més productores asiàtiques que veuen el festival de Vic com el lloc “on poden veure la primera reacció del públic a les seves pel·lícules”, explica Quim Crusellas, director del festival.
El culte al cinema asiàtic i les seves figures més destacades es fa present en els homenatges que el festival els dedica. Enguany, a Minoru Kawasaki, el director japonès de llarga trajectòria que porta la fantasia al límit en els seus films fins al punt del surrealisme. La seva darrera pel·lícula, que aquest dijous al migdia es presentava a L’Atlàntida, n’és un bon exemple: Den Ace Chaos, amb un superheroi d’estil Ultraman que defensa el Japó de les amenaces més estranyes. I tot rodat, com sempre fa, amb un punt artesanal que Kawasaki (convidat a festivals com els de Sitges o Donosti) defensava dimarts al rebre el premi: “Estimo aquestes pel·lícules amb trampa i cartró, són la passió de la meva vida”, explicava en japonès, en un parlament que després va ser traduït al català. El realitzador reconeixia que “es poden considerar molt estranyes”, i que aquest estil era gairebé més valorat “aquí que al Japó”. L’agregada cultural del consolat del Japó a Barcelona, Anzu Maekawa, expressava la satisfacció de veure que el cinema japonès “a tants quilòmetres de distància ha captat els cors de joves i grans”. I Quim Crusellas remarcava el paper del Festival Nits en un Vic divers, “perquè la integració ha de ser sempre un camí d’anada i tornada” i també la implicació de joves voluntaris en l’organització del certamen.
Queden tres dies de festival, i algunes cites molt destacades, amb l’Índia com a protagonista. D’aquest país ve Aatmapamphlet, un altre dels films candidats al premi que es podrà veure aquest divendres a L’Atlàntida. El director Ashish Avinash hi planteja un relat d’amistat com a superació de les diferències socials de casta, en un film d’autor. També és índia, òbviament, la darrera pel·lícula de la Bassa, Hanuman, amb espectacularitat i fantasia barrejades en una de les sessions imprescindibles per als nitòmans. Sense oblidar la que es veurà divendres en aquest escenari, la producció xinesa Never Say Never, basada en la història real d’un boxejador que vol entrenar infants de zones rurals. I el film mongolès I Only I Could Hibernate, primer film d’aquest país que ha estat a Canes i que arriba a Vic en estrena a l’Estat espanyol.
