Lliçà de Vall acull aquest cap de setmana la 13a edició de la Festa del Glaç i la primera des que al febrer el ple de l’Ajuntament la va declarar “festa popular d’interès local”.
D’aquesta manera, es reivindica la festa –dedicada a l’antiga extracció en pous de glaç– i se n’assegura el futur. A la verneda de Can Gurri, dissabte i diumenge, s’hi trobaran el mercat artesanal i de pagès, jocs, tallers infantils i familiars i un espai gastronòmic.
També hi haurà situada l’exposició “Els pous de glaç” i la projecció continuada del documental El Glaç. Els pous de glaç de Lliçà de Vall.
Pel que fa a altres activitats, dissabte, com ja és habitual, es faran quatre representacions de l’obra El carro de gel: crònica del darrer viatge de l’any.
La funció es farà en quatre escenaris a dins del bosc, a partir de les 4 de la tarda i fins a les 9 de la nit, amb un recorregut ple de sorpreses i novetats, segons explica el mateix Ajuntament.
La representació estarà formada per actors i actrius locals i les entitats Xamba Teatre, Coral Lliçà de Vall, el Cor de la Vall, la Colla Gegantera i la Colla del Ball de Gitanes.
Durant el mateix dissabte, hi haurà visites guiades als pous de glaç, que aniran a càrrec de l’arqueòloga i veïna de Lliçà d’Amunt Marta Muñoz.
Els actes de dissabte acabaran amb un espectacle ‘Les bruixes i la bastarda’ de la Colla de Diables de la Vall del Tenes i un castell de focs artificials.
L’activitat seguirà diumenge al matí amb una activitat de rocòdrom i la representació de l’obra La castanyera perduda, de la companyia Sim Salabim. Al migdia, hi haurà un concert vermut amb el grup de música tradicional La Puntual Folk, que oferirà un ball de plaça.
La Festa del Glaç de Lliça de Vall fa referència a la tradicional indústria del gel que es feia als pous de glaç i tota la producció de cànem, d’ús molt comú a l’època per fer cistells, cordes, sàrries i altres elements i que també era molt útil a les feines del glaç
Amb cànem es feien, per exemple les cordes i les mantes per protegir el gel durant el seu transport.
Per la seva proximitat a Barcelona i per la seva puresa, el glaç que es feia a Lliçà de Vall era molt apreciat a la ciutat ja que era aigua directament agafada del riu Tenes i glaçada a diferència del que s’obtenia amb neu premsada a les zones de muntanya.
Entre els segles XVI i XIX es va produir el que s’anomena la Petita Edad del Glaç, un canvi climàtic a l’hemisferi nord que va fer que les temperatures globals baixessin uns quants graus.
Aquesta circumstància va propiciar la creació dels pous de glaç de Lliçà de Vall a la riba del Tenes: el de Can Coll i els de Can Gurri o d’en Barrera.
L’explotació dels pous es va desenvolupar al segle XVIII, coincidint amb una època d’expansió de la indústria del glaç que, a l’entorn de Lliçà de Vall, abastava les ribes del Mogent, el Congost, el Tenes i la Riera de Caldes.
El procés de fabricació del gel era el següent: L’aigua del riu es desviava mitjançant un rec fins a les basses que hi havia al bosc de Can Gurri. També hi havia un pou de glaç a Can Coll.
Un cop plenes les basses, amb entre 20 i 30 centímetres de fondària, es deixava glaçar l’aigua i llavors, amb uns motlles de fusta, es serrava i se’n feien unes peces de 70 centímetres d’ample per uns 120 de llarg.
Amb l’ajuda de caballeries, aquestes peces es portaven a l’interior dels pous on els empouadors guardaven els pans de glaç embolcallats amb boll o palla perquè no s’enganxessin entre ells.
Un cop plens els pous es tancaven el més hermèticament possible i no s’obrien fins a l’època de desempouar i carregar-los en carros que els portaven a Barcelona.
Els usos principals del gel eren com a conservant d’aliments, per fer begudes fredes que se servien a les tabernes i també per a usos terapèutics en hospitals per tallar hemorràgies, com antipirètic o per contusions.
Els dos pous de glaç de Can Gurri tenen una part soterrada d’uns deu metres de profunditat i uns 35 metres de perímetre. A la part més fonda hi havia el desguàs per on sortia l’aigua del gel que es fonia.
