Un film de ciència-ficció que pot convertir-se en un de culte per ser dels pocs d’aquest gènere que tenen suspens. Malgrat el seu muntatge desordenat, té tantes idees que és difícil de seguir-ne algunes però la seva estranya visualitat la fa diferent i la fotografia és d’Alex Disenhof.
Ciència-ficció en els 70 és un retrocés del seu director Rupert Wyatt, que torna al gènere després d’El jugador, que no fa cas als seus referents, segons ell Pontecorvo i Melville, només en l’aspecte dramàtic que a batzegades sedueix pel seu estil de thriller. En ser ciència-ficció pretèrita crea una el·lipsi que ens afecta amb profund nerviosisme.
Per demostrar la maldat del feixisme imagina una criatura extraterrestre que és un encreuament de dos o tres animals/bèsties que ocuparan per la força una barri de Chicago, on li és còmode situar classes socials, conflictes racials i lluites laborals que s’uneixen davant de l’enemic comú, que envaeix la Terra 10 anys després del primer intent.
El millor, John Goodman sembrant el dubte de si és col·laboracionista o no. El secunden Ashton Sanders, Vera Farmiga, Madeline Brewer, Machine Gun Kelly, DB Sweeney, Kevin Dunn, Lizzy Leigh i Daniel Craig Baker.
