MAZONI
‘Banderes per daltònics’
Després d’un silenci discogràfic de quatre anys torna Jaume Pla, conegut com a Mazoni. I ho fa amb un disc íntegrament en català on recupera l’esperit pop-rock d’Esgarrapada (2006), un dels seus àlbums més icònics i rodons. A Banderes per daltònics hi ha onze peces marca de la casa amb títols explícits com “Ja no em lliguen les cadenes”, “Perdre per guanyar” o “Putes xarxes socials”. Sense pèls a la llengua ni mordasses però sense estridències ni urgències. Un treball fet amb la maduresa i tranquil·litat d’algú que ja s’ha guanyat el qualificatiu de clàssic.
TRIQUELL
‘Pacodeluxe’
De tot el llistat de noms sorgits de la factoria Eufòria Triquell és, i de tros, el que té més personalitat, ganxo i interès. I si algú no ho té clar, que escolti Pacodeluxe, un àlbum majúscul on hi conviuen sense prejudicis les textures gòtiques i el post-punk, els sintetitzadors, les estructures de pop rock alternatiu i el rock d’estadi de bandes com U2. Gravat als estudis Fontderola de Centelles amb el vigatà Jordi Casadesús de tècnic, el treball de Triquell serà per mèrits propis un dels àlbums d’aquest 2025. Aquest xicot té fusta d’artista.
KOLDO MUNNÉ
‘1520’
Koldo Munné (Barcelona, 2005) és un cantant, saxofonista i compositor que es va formar a la Sant Andreu Jazz Band i que es va donar a conèixer el 2024 amb el disc Joan Chamorro presenta Koldo Munné, on ja deixava clar que tenia números per seguir els passos traçats abans per Rita Payés o Andrea Motis. Amb 1520 debuta en solitari amb un disc escrit íntegrament per ell que narra les etapes d’un enamorament no correspost amb una sonoritat que parteix del jazz i la música clàssica però que també dialoga amb el pop, el rock i fins i tot l’univers de Broadway.
