BRIGHTON 64
‘Se traspasa’
Aquesta vegada sembla que va de veritat. Els barcelonins –i també vallesans i osonencs– Brighton 64 pleguen veles. Abans d’acomiadar-se, però, han encetat una gira que va arrencar el cap de setmana passat al Mercat de Música Viva de Vic (i que acabarà el 2026) i han publicat un últim disc amb 10 temes nous on destaquen l’autobiogràfic “Hemos tenido suerte”, el primer single, i altres talls de power-pop atemporal com “Como una sombra”, “2024” o “Para no descarrilar”. Marxen per la porta gran i és evident que se’ls trobarà a faltar.
N’GAI N’GAI
‘43 anys i un dia
I uns altres que marxen són N’Gai N’Gai. Van ser una de les bandes precursores del pop-rock en català i ara s’acomiaden amb un recopilatori on hi ha les 20 peces més representatives del seu repertori. El disc s’obre amb “Sunglasses”, un dels seus primers hits, i inclou altres clàssics com “Home objecte”, “Pol petit”, “Soc una rata marica” o “Fotomaton”, una peça que els més granadets recordem sobretot gràcies al fantàstic videoclip que l’acompanyava. El treball es tanca amb l’inèdita “43 anys i un dia”, l’única cançó nova d’un àlbum epitàfic.
BIEL MARTÍ
‘La verema’
Aquests dies acaba la verema (del raïm) però arriba La verema del barceloní Biel Martí, un cantautor relativament desconegut però amb una trajectòria remarcable perquè aquest és ja el seu cinquè treball. Va començar fent folk d’autor de tall força acústic i ha anat creixent fins abraçar el rock americà amb influències que evoquen Tom Petty o Joni Mitchell. Al nou disc hi ha 13 temes amb un ventall que va des del guitarrer “Hibernació” que obre l’àlbum fins a la balada “El quadern” amb lletres que parlen de la soledat, l’addicció i la redempció vitalista.
