L’Ajuntament de Sant Fost ha fet el primer pas per protegir i conservar les restes de l’antiga fàbrica de dinamita, una de les primeres de l’Estat, que va funcionar a finals del segle XIX. A finals de l’any passat l’Ajuntament va declarar l’espai, situat al bosc de la Nau, al voltant de la font del mateix nom, com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) juntament amb tres elements patrimonials més del terme municipal: La Font de les Monges i els jaciments ibers de les Maleses i Penjabocs. L’objectiu és evitar que es continuïn degradant i mantenir la seva memòria.
Els orígens de la fàbrica de la dinamita estan lligats a La Manresana, una indústria creada l’any 1856 que produïa pólvora per a cartutxos de caça i barrinades a Sant Fruitós de Bages. Quan aquesta empresa va desaparèixer, dos empresaris, Josep Tarruella i Josep Berch, van continuar la fabricació de pólvora a través de La Nueva Manresana, constituïda l’any 1884, i hi van afegir focs artificials i dinamita.
L’informe tècnic per a la declaració com a BCIL, dirigit l’any passat pel doctor en Arqueologia Social, historiador i arqueòleg Jordi Montlló, reprodueix un anunci publicat a la premsa de l’any 1887 en què apareixen imatges de les dues fàbriques de La Nueva Manresana, la de Sant Fost i la de Gualba, prop del Gorg Negre. Les oficines eren al carrer Barberà de Barcelona. Hi ha documents sobre la seva participació en el castell de focs artificials en la clausura de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888.
La fàbrica era prop de l’actual urbanització de Mas Corts, en una fondalada formada per la vessant de diferents turons que limiten amb Santa Maria de Martorelles, com el turó de la Nau o el Turó de Galzeran. S’hi accedeix per un corriol al final del carrer Montblanc de la mateixa urbanització. Abans de la construcció de la carretera de Mollet a Badalona (B-500), l’accés es feia per un camí que, sortint de la casa de Can Gaig, anava paral·lel al torrent de la Nau passant pel Pont del Llop.
L’informe de Montlló detalla que les estructures de la fàbrica, situades a banda i banda del torrent, s’han anat deteriorant, enrunades i engolides per la vegetació. La bassa i els assecadors són els que es troben en millors condicions. A la part més alta hi ha les restes de l’edifici on vivien els treballadors i les quadres dels animals. Només es conserven algunes parets amb obertures de portes i finestres. També hi ha restes d’altres construccions, un pou de ventilació, una xemeneia i una estructura soterrada l’accés a la qual està colgat.
En un article publicat l’any 1998 al número 3 de la revista Campsentelles, del Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, Lluís Bosch i Roca explica que a l’Ajuntament només hi ha alguns documents relacionats amb la contribució industrial del període de 1884 a 1896. Afegeix que en el Registre Civil sí que consten les defuncions degudes a les explosions que hi va haver. Bosch també parla d’un expedient de permís d’obres que l’empresa va demanar per a les oficines de Barcelona a principis del 1883. Dedueix que els propietaris van llogar el local per instal·lar l’oficina i que, per tant, la fàbrica estava construïda o s’estava construint. Per això data l’entrada en funcionament entre finals de 1882 i mitjans de 1883. No es coneix en quin moment va tancar, però aventura que va ser al voltant del 1900 o poc després.
Al llibre Sant Fost, història d’un poble (1990), els historiadors Xavier i Ferran Pérez inclouen una crònica de Vicenç Plantada, escriptor, professor i veterinari de Mollet, publicada l’any 1886 al butlletí de l’Agrupació Excursionista de Catalunya, en què relata la visita que va fer a la fàbrica, un any abans, per guarir un matxo que s’havia cremat per un vessament d’àcid nítric. És el document més antic que fa referència a la fàbrica. Plantada diu que al complex hi ha el molí, el magatzem, el dipòsit de la pasta, el dipòsit de carros, el lloc on s’omplen els cartutxos, la casa dels treballadors i les corts dels animals. Segons Bosch, la pastera i la mola es conserven encara en una casa particular de Mollet.
L’espai de la font està recollit en el Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Fost que va fer la Diputació l’any passat. Jordi Montlló diu que les restes de la fàbrica i el seu entorn han de tenir un nivell de protecció integral, des del punt de vista ambiental, arquitectònic i arqueològic. Aconsella incloure l’entorn en un futur pla especial per garantir la protecció de la font i les restes de la fàbrica i preveure i regular el destí. Afegeix que cal una esbrossada general de la vegetació per detectar altres possibles restes arquitectòniques i recuperar el doll d’aigua. També recomana que l’espai formi part del parc de la Serralada de Marina –actualment, el terme de Sant Fost no en forma part i la seva inclusió ha topat amb l’oposició dels propietaris dels boscos.
L’informe recomana documentar les restes amb metodologia arqueològica i planificar la museïtzació. També protegir alguns elements per evitar que els visitants puguin prendre mal.
