Té més de 27.000 seguidors a TikTok i gairebé 25.000 a Instagram. És una de les creadores de contingut catalanes a les xarxes més conegudes. Carla Clavera, periodista de Sant Cugat del Vallès, va entrar de ple en aquest món fa quatre anys aproximadament i des de llavors s’ha guanyat un públic fidel parlant de viatges, de llibres, de roba, o fins i tot d’ella mateixa. Ha publicat aquest any també el llibre “Com petar-ho a les xarxes en català”, a l’editorial Cossetània.
A tu no t’agrada la paraula influencer i parles de creadora de contingut. Fins i tot diferencies què és una cosa i què és l’altra.
A nosaltres, els creadors de contingut, ens agrada ser coneguts com a creadors de contingut i la paraula influencer, al llarg dels anys, ha anat agafant una connotació negativa. S’associa més al tipus de persona que vivia la vida sense necessitat de treballar gaire, que li ho regalaven tot. Un creador de contingut, en canvi, seria una persona que com diu el nom crea contingut sobre molts temes -és a dir, que fa vídeos o pòdcasts- i que els transmet a través de les xarxes. Pot parlar de llibres, de cultura, d’esports… de moltes coses, però sense ser ell l’eix central d’aquest contingut que comparteix. En canvi, un influencer intenta influir al consumidor en fer alguna cosa, en comprar una cosa tal, però sobretot ell és el centre del missatge.
I en el teu cas, on t’ubicaries?
Quan em pregunten què fas, jo sempre dic que soc creadora de contingut, però sí que és veritat que en el meu cas m’agrada compartir moltes coses i, fins i tot, em costa fixar on em poso el límit. Creo contingut perquè m’agrada parlar de moltes coses sense que jo mateixa sigui la protagonista, però alhora sí que m’agrada compartir coses de mi, perquè vull que el públic que em segueix sàpiga una mica qui soc.
Que vegin que al darrere hi ha una persona.
Exacte, i crear aquesta connexió. A mi també m’agrada saber sobre la vida de les persones que jo segueixo com a públic espectadora. Saber qui és, d’on ve, què li agrada.
Com a periodista que ets, el contingut que crea una persona que és periodista s’ha de diferenciar també d’alguna manera. Ha de tenir un plus pel fet que al darrere hi hagi un periodista?
Depèn de si et vols mostrar com a periodista o no, independentment de si ho ets. Jo ara sí que és veritat que sempre intento compartir contingut que sigui útil, que li serveixi a la gent, que es guardi el vídeo. Per exemple, si vol anar a fer un viatge a Nova York pugui seguir aquella ruta que jo he compartit, o que pugui saber quins llibres comprar-se per Sant Jordi perquè jo he compartit diferents recomanacions o, per exemple, explicar com és la vida de les dones a l’Afganistan… jo em vaig informar i vaig fer el vídeo. Jo ara sí que en aquest nou curs vull que la meva persona-periodista es vegi més en els vídeos. Però és perquè he decidit que ho vull fer així. Està en la mà del creador de contingut si vol donar-li o no un enfoc més periodístic.
Quina feina hi ha darrere la persona que crea continguts?
Quan vaig començar no sabia que hi havia tanta feina: has de planificar uns vídeos, decidir de què parlaré, fer un guió, buscar informació. Sí que és veritat que a xarxes hi ha moltíssims vídeos d’humor, que em fan riure i m’agraden i els consumeixo. Però si vols fer vídeos que vagin una mica més enllà, que es vegi el perfil periodístic i siguin útils, requereixen una feina darrere. Hi ha una feina que potser la gent no veu, jo els dilluns i dimarts gravo, els dimecres edito…
Ara mateix aquesta creació de continguts és la seva feina, li permet aquesta estabilitat i continuïtat?
No al 100%, perquè és veritat que és una muntanya russa. Pot ser que un mes tinguis moltes col·laboracions, les marques es fixin molt en tu, tot vagi molt bé, i pot ser que al mes següent s’hagin acabat les campanyes i no hi hagi res. L’estabilitat, fins que no porten un temps de rodatge, no arriba. I, a més, el fet de fer el contingut en català, també redueix molt més les possibilitats que pots tenir de dedicar-t’hi al 100%. Sé de companys que sí que s’hi dediquen al 100%, però és lent, has d’anar sembrant per després anar recollint per la feina feta.
No sé si t’esperaves arribar fins aquí. Expliques que vas començar durant la pandèmia i vas anar creixent.
A mi sempre m’ha agradat ser a les xarxes i seguir les noies que compartien els seus outfits. I quan sortia una xarxa nova sempre era la primera a fer-me un perfil, compartir-ho amb les meves amigues, m’encantava. Però mai m’imaginava fent vídeos, o fer-ho de manera semi-professional com ho estic fent ara. Mai. Sí que la pandèmia va ser com el moment que, com vam fer molts, vaig començar a veure que el fenomen de fer-ho en català tenia més visualitzacions, les coses començaven a tirar més, i va ser com… Jo he estat treballant en el món del lleure, res a veure amb el periodisme i era com que no em podia dedicar el 100% a fer tots aquests vídeos, però en el moment de la pandèmia que vaig posar-me a fer vídeos, a currar-me’ls, va ser quan vaig començar a pujar més de seguidors. Aleshores sí que ja va ser buscat.
Us paguen per algun dels continguts que genereu, oi?
Evidentment, a mi em demanen que pensi una idea de vídeo per publicitar, per exemple, una crema de mans. Doncs hi ha una feina al darrere de planificar que el vídeo el vull fer així, que necessito anar a aquests espais… i li passo a la marca, la marca s’ho llegeix, ho accepta, o em fa canvis, et diuen que ja pots gravar, els hi envies el vídeo, el corregeixen, ho tornes a gravar… Estaria molt bé que jo fes tota aquesta feina per un pot de crema de mans, però és clar, jo no ho faré. Per tant, sí que cobrem per vídeo o cobrem perquè una marca confiï amb tu per tota una temporada. Aleshores ja estableixes un contracte més llarg. I sí que hi ha altres campanyes que se’n diuen gifted, que és que et regalen alguna cosa que recomanes o publicites. Acostuma a ser alguna cosa que tu ja utilitzes habitualment i pots pensar que ja et compensa. Cal tenir en compte que jo els hi estic explicant a 25.000 persones el que faig. Per tant és una retribució a dues bandes.
I decideixes fer un llibre amb la teva experiència ‘Petar-ho a les xarxes en català’.
Jo des de gairebé al principi que faig contingut a les xarxes en català. Abans però em pensava que les xarxes eren un entorn més castellanoparlant, perquè tot el que havia vist era així. Després, altres companys van començar a fer-ho en català i vaig pensar, si jo parlo en català a casa, amb els meus amics, amb tothom parlo en català, perquè haig de fer els continguts en castellà a la xarxa, on em sento superimpostada. No té cap sentit. Vaig tenir una polèmica a les xarxes perquè vaig renunciar a fer un contingut en castellà i vaig renunciar al contracte. Va ser enmig de tot aquest xou, el maig de fa dos anys, la gent de Cossetània que es va posar en contacte amb mi per proposar-me fer aquest llibre. De fet, el meu somni des que era petita és ser escriptora.
Ho veiem perquè en els teus vídeos sovint recomanes llibres.
Quan l’editorial m’ho va proposar, em vaig reunir amb ells i evidentment que vaig dir que sí a fer el llibre. Per tant, la idea del llibre no és meva, és seva, de l’editorial. Em van dir que els agradava el meu perfil com a periodista que crea contingut en català per explicar l’experiència. Encara tinc la idea, però, d’escriure algun dia una novel·la, m’agradaria molt. Un llibre així no hauria sortit de dins meu, sinó que va ser l’editorial que m’ho va proposar i vam començar a treballar conjuntament.
Creus, per tant, que malgrat el mercat, l’audiència, sigui més reduïda, és possible fer contingut en català a les xarxes socials?
Hi ha tres perfils que ens demostren que és possible. Unes són les Can Putades, que són tres noies de la Garrotxa, on expliquen el seu dia a dia, fan vídeos d’humor i han arribat als 100.000 seguidors. L’altre compte és Croqueta de xocolata, la Laura (Zurriaga), que fa contingut en català de cuina, fa receptes, i ja també està més enllà del 100.000. I la Juliana Canet, que ja la coneixem tots, perquè és la pionera. Ella ja passat també dels 100.000 seguidors de llarg. Jo ara estic a 25.000, altres estan a 30.000 i altres a 50.000. Anem pujant, perquè pots seguir tants creadors de contingut com vulguis, perquè tots t’aporten alguna coseta diferent. Aleshores, és clar, si t’ho curres, si ho fas bé, si tens alguna cosa de valor per aportar, és possible anar creixent.
Com decideixes el nombre de publicacions que fas i quan les fas? És fàcil?
No, perquè els algoritmes d’Instagram i Tiktok van canviant contínuament. Hi ha un moment que premien que el dia comparteixis dos vídeos, després comencen a funcionar més els Reels d’Instragram… I un mateix pensa que cal ser present però no fer-se massa pesat. A mi m’agrada publicar gairebé cada dia. A mi m’ha funcionat molt el fet d’anar publicant cada dia.
Tu demostres que els llibres i les xarxes no estan renyits, al contrari, que les xarxes poden servei per fomentar la lectura.
Sí, sempre intento explicar el llibre que he llegit, perquè m’ha agradat, fer-ho amb una mica d’humor, de forma distesa. Per arribar també a persones que no són lectores, però a través del vídeo li acabi cridant l’atenció. I rebo comentaris de noies que em diuen si aquest jersei em queda bé o no, però no hi ha cap comentari que em faci tanta il·lusió com quan em demanen per un llibre, que n’hi recomani algú perquè el vol comprar o regalar a algú.
