Una gran escultura de Roger Coll en ceràmica esmaltada dona la benvinguda a qui entri aquests dies al Seminari de Vic, des del pati central. És la primera de les obres que es veu del TraçArt2, que exposa sis creacions d’artistes osonencs en diferents espais, dibuixant un recorregut per l’immens edifici. Després d’una primera edició l’any 2024, s’ha volgut donar continuïtat a una iniciativa que segons Txell Vall, de l’àrea de Cultura del Seminari, pretén “obrir el Seminari, fer-lo accessible a tothom i que la gent se’l faci seu. Un lloc on passen coses per a la ciutat, que potser no el coneix gaire”, explica.
TraçArt parteix de l’art contemporani “de proximitat”, creadors que tenen en comú el fet de ser osonencs, i que pertanyen a generacions diferents, a més de treballar amb llenguatges artístics diversos. L’escultura Sol, de Roger Coll, és una mostra del treball amb projecció internacional d’aquest ceramista que fa anys va establir a Vic el seu taller. Amb el títol de Sol, és una referència a la clau de sol de la música, ara que la seva filla toca el piano i, de cop, aquest instrument amb les seves notes de negre sobre blanc “ha agafat molta importància”. Negre és el color de l’escultura, treballada a partir d’un mòdul que es va multiplicant i ensamblant, i que descansa sobre un llit de color blanc. La pintura més clàssica també hi és present, amb Marià Dinarès i Josep Vernis. El primer, amb Horitzons desplaçats, treballant com és habitual en ell la superposició de plans pictòrics on “la relació entre els colors” acaba suggerint un paisatge. A l’escala que puja cap al primer pis, en un espai que sembla fet a mida per a l’obra, Josep Vernis rescata un gran format del seu taller, “obres amb les quals tens una relació emotiva encara que sigui anacrònica”. Un exemple de la seva pintura, oberta a la interpretació de qui la contempla en la qual el propi llenguatge pictòric és el centre.
Esteve Giménez, a Resiliència, crea una instal·lació a partir d’un piano vell i la pregunta de “què fem amb allò que va ser ple de bellesa però que el temps i l’abandó ha deixat trencat i en silenci?”. I finalment, dues propostes més entorn de la tecnologia: d’una banda, VitoBlasu (Jordi Torrents i Hug Vilamala) i Natx TV (Ignasi Costa) mostraran a Espais com qualsevol fet cultural, en aquest cas la preparació d’una actuació musical, pot esdevenir una peça artística. I a l’extrem oposat, Arnau Costa, a La caiguda cap amunt, presenta una creació de videoart a través de pantalles de televisions antigues, en “una desacomplexada apologia” de la tecnologia analògica. “Té una essència que la digital no té”, va explicar ell mateix.
El TraçArt2 es va inaugurar amb una actuació de la ballarina Anna Segalés al pati. No té data final de tancament, “i l’avantatge és que està en un lloc obert les 24 hores i tots els dies de l’any”, explica Txell Vall. Des del Seminari es vol donar continuïtat a la iniciativa, amb una nova edició que es faria l’any que ve.
