El càrtel és una d’aquestes grans narracions que es mou entre els escenaris mexicans, especialment de Ciudad Juárez, i els despatxos dels més poderosos a Washington. També hi apareixen Berlín i Barcelona. D’entrada, ja ens sona com una pel·lícula. Però a l’autor, Don Winslow, li va ocupar un total de cinc anys buscant dades i investigant. Hi ha en aquest llibre molta bona part de feina de periodista, que ell diu que és el que et dona les dades, però assegura que és la ficció la que t’explica la veritat. I sí, el llibre és ficció, però molts dels assassinats, actuacions policials i tortures que hi apareixen estan basats en fets reals.
La història té a veure amb la idea que a ningú, en realitat, li convé o li interessa que s’acabi el negoci de la droga, perquè això mou molts diners i l’economia de tota una zona. A Ciudad Juárez, al voltant d’aquest negoci s’hi venen armes, avions, s’hi construeixen presons… cap empresa vol que s’acabi. I aquesta idea, que el mateix Winslow explica amb la frase “tots som el càrtel”, és present a tot el llibre. Ho diu amb coneixement de causa perquè l’home s’ha passat 16 anys en total immers en aquest món criminal de les drogues.
Va passar sis anys per escriure El poder del perro i deu més per buscar i publicar El càrtel. Els dos principals personatges són en tots dos llibres: l’agent de la DEA Art Keller i el cap del càrtel de Sinaloa, Adán Barrera. També és important al llibre la figura de Pablo, un periodista d’un diari local de la ciutat que estima la ciutat tot i les seves imperfeccions. Amb aquest personatge toca també el tema de les morts de molts periodistes. La història està molt ben travada, però també està plena de violència perquè és la part que, ell diu, realment passa. Fins i tot ha explicat que ha sabut coses que són de veritat que no ha volgut posar al llibre perquè entendria que el lector no les pogués assumir.
La violència hi és bastant explícita, per la manera d’escriure de Winslow, però també perquè acaba traspuant la sensació que el mal és inevitable. De fet, no queda clar pràcticament quins són els bons o els dolents, això que el gènere humà sempre busca per justificar. Aquest llibre va ser premi RBA de novel·la negra l’any 2015. I Winslow sembla que ja ho ha dit tot sobre aquest tema i es voldria concentrar a escriure altre cop del seu personatge, sobre el qual va fer llibres anteriorment: el detectiu Neal Carey. També dins el gènere policíac però potser no tan negre com El càrtel.
